Ves al contingut principal

Andrés Aberasturi parla del seu fill



Sí. Deixeu-me dir que el meu fill Lluc té una greu discapacitat, una paràlisi cerebral i epilèpsia. I que els enllaços que us he posat són per desvetllar-vos a la vida i a l'emoció, perquè això és el que som, emoció i neurones que ens fan plorar i riure i tornar ximplets encara que no ho volguem. I que aquestes paraules tan ben trobades, tan emotives i sinceres també s'apliquen a la meva realitat, que ja dura 8 anys. I vivim, amb la rialla a la boca, minut a minut, tot el que els altres passen per alt perquè els sembla que no és prou important. Perquè som, ara i aquí. I això és el que compta.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX