Ves al contingut principal

A PLUTÓ


- No em va bé. 3 talles petit, per ser exactes.
- Calli.
- M'hi entrarà aire. Serà culpa d'un màster inepte.
- Calli....
- Aquest rematxe està mal cosit. Imbècil.
- Se me'n fot. Burro.
- A mi més. El paguen.
- Li he dit que no respirés.
- Què més voldria! Dinyar-la als seus braços, què cursi! I aquesta cosota d'aquí, per a què coroi serveix?
- Per a que pugui avisar.
- De que vaig a pixar ? No em faci riure!
- A casa meva tenen un nom.
- Per als inútils com vostè?
- L'he punxat gaire fondo? Només surt sutge...
- No és del cor, aquest color. Inútil. Guaiti, el guardo a la punta de la fi...

10 hores després, se sent pels altaveus: "Eight...seven...six...five...four....three...two...one...IGNITION!!" L'enginyer riu per sota el nas. Aquell és el primer mastegamelses en nau tripulada enviat a Plutó.

D'una idea treta i dedicada al nostre estimat filòleg, el Jordi Dorca.

Comentaris

  1. Mastegamelses! Del Collsacabra a Plutó com qui no vol la cosa... :-)

    ResponElimina
  2. collon collon !! sempre me sorprens .Gratament sia dit amb les teves marrades , ets una fitipaldi de la poesia TU he?

    ResponElimina
  3. GEMMA, MIQUEL: un paio com aquest ha de ser estratosfèric per nassos, aquí fa nosa! ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX