S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 11 d’abril de 2016

Bes amb compte



Diu, sense adonar-se'n, "Bes amb compte". I vessa el bes, amb cura, de coll avall...
(Foto de Pinterest)

PS. Bon dilluns tingueu :-)

16 comentaris:

  1. Els teus jocs de paraules són besades a la xarxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una xarxa de besos... i caure-hi amorosament?

      :))****

      Elimina
  2. Aquests són els millors! ;)
    Preciós, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els besos que no saben que són versos fins que se troben a l'engonal, aquell cal·ligrama natural on hom calla per la cesura amorosa.

      Un petó enorme!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Aquesta paraula tanca els llavis per a pronunciar-se... efectivament, ja és delicada des del principi.

      :))

      Elimina
  4. Dieu que s'abraça ambe la lenga ! Que la vida es bela quora òm la tasta ambe la lenga! De segur que cal pas ensajar sus la parèt qu' es pas sexuala levat aprèp la pluèja , quand l'aiga trempa la brica roja ambe sos pòts quitament duberts a l'ofèrta del vent, coma la femna . Oc Oc la vida es bela , es pas que l'espèr d'un poton , del gost de la lenga , coma se òm cercava la caforna de l'arma , e coma se la set de la sal , de l'aiga , s'aligada de la pensada tebesa de se tornar trobar ligats per un desir afogat , nos fasià oblidar tot del monde a l'entorn, sa misèria , ta misèria e la pichonesa de la vida .
    Tant i a que lo drech de trobar l'amor devria èsser escrich dins la constitucion coma un sòmi fondamental de la femna , potser de l'òme. òc qu'es subretot la femna que vèlha a l'amor , qu'es ela que li dona son vam , que l'afortis , que l'alisa alara qu'es pas qu'un recaliu trassa , es ela que t'encoratge per anar de la boca a l'enfant coma un falord .... , per que la vida sià autra , pas qu'un trabalh , ambe sa longa cadena de jorns de va e ven entre l'ostal e lo burèu e tot autre luòc ont se pèrd sa vida per se la ganhar .
    Òsca per aquel baisar mai que plond, per dire pas fondamental e spiritual .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... l'occità és una llengua bella i antiga que em torna a les vacances que fèiem amb els pares a Vielha quan jo era entremaliada i arrossegava mon germà a fer maleses...

      Un bisou!! :))

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!