Passa al contingut principal

El Josep Gatnau ens ha deixat

El Josep Gatnau ens va deixar ara fa una setmana. Jo us escric, sense defallir, perquè sense vatres i sense TU (que m'acompanyes en recitals, i truques, i em fas parlar de tot el que em basteix) no tindria rels en què saberme fidel i confiada. He estat absent uns dies... el dolor minva poc a poc, tot i la brutalitat del seu comiat sense avisar.

PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre. 

Comentaris

  1. És una pèrdua molt trista. Per la família i pels amics com tu.
    Una abraçada a tots els que l'estimàveu.

    ResponElimina
  2. A mi que gairebé no el coneixia, tot just un mínim contacte a les xarxes, em sembla impossible i em costa de creure.
    Quina tristesa, Montse! Quin greu que em sap! T'abraço molt fort...

    ResponElimina
  3. Jo no el coneixia, però veig que per a tu era una persona important i per això, t'acompanyo en la teva tristesa...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  4. En circumstàncies així t'adones que cal aprofitar tots els moments que la vida ens posa al davant, oi cantireta?, perquè quan menys t'ho esperes la mateixa vida et desposseeix del que primer et regala...
    Una abraçada gran i tendra, bonica!

    ResponElimina
  5. Jo no el coneixia, però de la manera que expliques era una gran persona. El meu respecte per a tota la família i per a tu, Montse.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. T'acompanyo en el teu dolor, estimada.
    De tot cor.

    ResponElimina
  7. Toca ser valent i pensar que ell mai et voldria veure trista i menys per ell. Fes-lo feliç allà on sigui i surt cada dia a la guerra armada amb un somriure fer i dedicat a ell. Es sentirà millor juntament amb tu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars