De la meua veu a Torà
(Si sabeu com s'acaba el recital sense acabar-lo amb aquest poema, digueu-me amb quin, sisplau, i me l'aprenc de memòria)
Gràcies als meus 3 mosqueters de VinyArtístics: Ramon (pel so i la imatge, millorada of course sense demanar res!!), Josep (per la immensa generositat i les passes sense por...tot, TOT compta!!) i Albert, que em sosté i em fa riure cada cop de pujar junts a l'escenari, i m'esbandeix qualsevol dubte. Per tots vosaltres, el meu vestit vermell llueix generós en somriures i agraïments! Petons, ara i sempre.
 |
| Els meus mosqueters i jo, gràcies al Ramon. Sou genials!! ;-)***** |
El teu vestit és un vestit privilegiat.
ResponEliminaPetons.
Ben esco(r)tada.
ResponEliminaFascinant, plena de vida. Ella ... tu, dins d'un vestit vermell!
ResponEliminaBona tarda Cantireta.
Són afortunades les dones de Torà...Ja deuen tenir de tot!!!
ResponEliminaPetonets.
de tot sempre millor tenir-ne dos.....
ResponEliminaEl poema és genial, però tu el recites molt bé, te'l fas teu. Hi ha molta complicitat i empatia amb el públic.
ResponElimina