El Josep Gatnau ens ha deixat
PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre.
PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre.
PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre.
És una pèrdua molt trista. Per la família i pels amics com tu.
ResponEliminaUna abraçada a tots els que l'estimàveu.
A mi que gairebé no el coneixia, tot just un mínim contacte a les xarxes, em sembla impossible i em costa de creure.
ResponEliminaQuina tristesa, Montse! Quin greu que em sap! T'abraço molt fort...
Jo no el coneixia, però veig que per a tu era una persona important i per això, t'acompanyo en la teva tristesa...
ResponEliminaPetonets, Montse.
En circumstàncies així t'adones que cal aprofitar tots els moments que la vida ens posa al davant, oi cantireta?, perquè quan menys t'ho esperes la mateixa vida et desposseeix del que primer et regala...
ResponEliminaUna abraçada gran i tendra, bonica!
Jo no el coneixia, però de la manera que expliques era una gran persona. El meu respecte per a tota la família i per a tu, Montse.
ResponEliminaUna abraçada.
T'acompanyo en el teu dolor, estimada.
ResponEliminaDe tot cor.
Toca ser valent i pensar que ell mai et voldria veure trista i menys per ell. Fes-lo feliç allà on sigui i surt cada dia a la guerra armada amb un somriure fer i dedicat a ell. Es sentirà millor juntament amb tu
ResponElimina