Ves al contingut principal

ELISIONS DE LES PORS



Als camps elisis, elisions de les pors. Retalls de cel contra el blau enyor, la copa dels teus ulls sempre verda. Et passejo arreu, contra la bellesa efímera de les admiracions, contra les al·lèrgies als antibiòtics. Rius de les meues, que vaig contra el corrent. Tinc una salut adolescent, de barbs i pigues, d'eufòria tardana, d'alcohol que no fa perdre el nord. Ens vam trobar al sud: allà on els camps ja tancaven, el meu s'obria per a que em fessis valenta i decidida. Ara que obren, de dia hi correm nus de pors, vestits de certesa. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX