JINXS

Primer, fou una badada terrible: circulava la nostra furgoneta sense assegurança, i ens van multar. Vaig fer l'assegurança a correcuita, mentre el Sant era ingressat a Santander amb la pressió màxima a 22, amb risc d'ictus si no li baixaven. A la seva esquena, una cremada també feia via per augmentar el neguit i fer pujar la tensió sanguínia, que es va mig solucionar amb pomada. I quan semblava que mig ens havíem alliberat de la mala sort, ell alliberat i al carrer, tornant poc a poc del verd càntabre, el meu pare es va trencar el fèmur. A Olesa, al Festival Alícia, vam triomfar durant unes hores, a les mateixes en què el meu pare era ingressat a l'Arnau. Mentre us escric l'estan operant. 

A la feina, una visita anunciada en propers dies, la inspectora. Les Muses em visiten en forma de whatsapp i de Telegram. Estem en estat de trànsit: entre el sarcasme i el surrealisme. Per altra, sembla que el meu món literari no minva gens. 

Josep no em deixa que abandoni. Faig entrades al seu blog, amb la seua llum que mai em deixarà. Ni el meu excel·lent company de versos, ni el Sant. Agafo aire...