ELISIONS DE LES PORS

Als camps elisis, elisions de les pors. Retalls de cel contra el blau enyor, la copa dels teus ulls sempre verda. Et passejo arreu, contra la bellesa efímera de les admiracions, contra les al·lèrgies als antibiòtics. Rius de les meues, que vaig contra el corrent. Tinc una salut adolescent, de barbs i pigues, d'eufòria tardana, d'alcohol que no fa perdre el nord. Ens vam trobar al sud: allà on els camps ja tancaven, el meu s'obria per a que em fessis valenta i decidida. Ara que obren, de dia hi correm nus de pors, vestits de certesa.