Ves al contingut principal

Cel a l'infern (haiku)



Hi deu haver un estat d'ànim entre els seguidors del Facebook que no diuen mai res, els del Twitter que no callen mai i aquest blog, amb qui tinc un amor de nevera: l'obro perquè s'escalfi però mai el buido del tot. Hi deu haver, certament, una distància entre xerrar pels colzes de temes que avorreixen, llegir versos que puguin interessar i callar els cossos que s'han enyorat de la pell que estimen. 

Hi deu haver,
com tot el que existeix,
cel a l'infern. 


Comentaris

  1. Sí que n'hi deu haver, sí.
    Encara que no crec ni en el cel ni en l'infern.

    ResponElimina
  2. Aquests enyors de la pell només s'expressen al blog. Res de facebook i menys de twitter ... amb un amor calent, de nevera espatllada.

    Bona tarda Cantireta.

    ResponElimina
  3. Com en tot segur que hi ha un equilibri...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. crec més en l'escalf que en el fred.......res com una bona suada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars