Passa al contingut principal

Un poema sobre la neu, de Jill Osier

The Snow (Stands to My Waist), (Like) Me (Falls Still)

Jill Osier

Winter, friend, I get it. We are having a long talk
and have just gotten into the thick of it. 

Days ago the signs were there.
I was the only thing dark and moving

through the white woods, and my leg kept leaving me
small grey commas of ice seen coming back. 

This is a very long talk we’ve been having. My body already knew
and began to make an important list.

Foto de Pere Tordera, del diari www.ara.cat


        La Neu(M'arriba a La Cintura),(Com)Jo(CauTranquil·la)
Jill Osier 

L'hivern, amic, ara ho pesco. Fa estona que en parlem
i ara mateix arribem al moll de l'os de la conversa.

Fa dies que els senyals eren aquí.
Jo era l'única cosa fosca que es movia

a través del bosc blanc, i la meua cama només feia que deixar-me
comes petites i grises del gel que havia vist tornar.

És una conversa llarguíssima, la que hem tingut. El meu cos ja ho sabia
i va començar a fer-ne una llista important.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

PD.  ☃🌟 Neva. A l'escola fèiem classe gairebé en silenci, com en una pregària vegetal. Espero que esteu bé. Contestaré les volves de neu que vulgueu deixar-me. Petons.☺💝

Comentaris

  1. Una volva de neu a la galta. Un petó la desfà.

    ResponElimina
  2. Volves de neu que alegren els dies. M'encanta la neu!

    ResponElimina
  3. Em fas una mica d'envegeta, la Segarra nevada. Quin goig!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,

      Que no és de la Segarra, la foto. L'ha tirada el Pere Tordera, fotògraf de Vic, que dóna peu a l'article de la Natza Farré al diari Ara. El peu de la seua foto és "La neu sempre cura".

      Salut.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars