"Poesia" de la tinta
Plana, sense amenaça, la mà amb nusos que diu "ortografia, sintaxi, redundància" damunt del paper blanc. La veu venir, i s'hi abranda. Una cantonada es fa cendra, volent. No és pas bandera sense intencions. El bolígraf s'escorre, lúbric, pel damunt, i hi vessa els noms de la dona que el fa trempar. Alguns hi han llegit la paraula "poesia" en aquest apunt. No tenen pas la raó desubicada, no.
Bon dimecres, estimats ;-)*
Bon dimecres, estimats ;-)*
Poesia fins a l'infinit.
ResponEliminaSe fa lo que se present/-a
Elimina:-)
Voltes, voltes i més voltes i sempre tornar al principi.
ResponEliminaAquest bolígraf pot escriure el nom d'infinites dones! Per això és lúbric, fins i tot pot fer escórrer ... la tinta.
Bon dia Cantireta.
D'això se tracta. De tenyir-se...
Elimina:-)