Un poema sobre la neu, de Jill Osier

The Snow (Stands to My Waist), (Like) Me (Falls Still)

Jill Osier

Winter, friend, I get it. We are having a long talk
and have just gotten into the thick of it. 

Days ago the signs were there.
I was the only thing dark and moving

through the white woods, and my leg kept leaving me
small grey commas of ice seen coming back. 

This is a very long talk we’ve been having. My body already knew
and began to make an important list.

Foto de Pere Tordera, del diari www.ara.cat

        La Neu(M'arriba a La Cintura),(Com)Jo(CauTranquil·la)

Jill Osier 

L'hivern, amic, ara ho pesco. Fa estona que en parlem

i ara mateix arribem al moll de l'os de la conversa.

Fa dies que els senyals eren aquí.

Jo era l'única cosa fosca que es movia

a través del bosc blanc, i la meua cama només feia que deixar-me

comes petites i grises del gel que havia vist tornar.

És una conversa llarguíssima, la que hem tingut. El meu cos ja ho sabia

i va començar a fer-ne una llista important.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

PD.  ☃🌟 Neva. A l'escola fèiem classe gairebé en silenci, com en una pregària vegetal. Espero que esteu bé. Contestaré les volves de neu que vulgueu deixar-me. Petons.☺💝