Vaga i altres coses desagradables.

Bé, la vaga va ser una idea efímera i poc sensata ( estic posseïda per l'esperit del Gran Jefe, no patiu ) i els resultats es veuran d'ací a pocs dies : la majoria dels professors es canviarà de casa, deixarà fills i dona i els embargaran el pis per impagament i a més rebran una notificació per part de l'advocat en què se'ls demana el divorci i la custòdia la tindrà Educació ( i no serà compartida ). A fer punyetes tota la diversitat, els nens amb necessitats educatives especials i altres, i fitxarem de 9 a 2 i de 3 a 6, com a qualsevol fàbrica.
Després hi ha lo de recuperar les hores per anar amb la família a veure com els professionals de la Salut ens donen 5 minuts per entrar, seure, explicar, entendre i marxar de la consulta amb el cap com un timbal i receptes escrites en hebreu antic, com a mínim. Si un hi ha d'anar per un fill amb la salut delicada... podem fer un mènage a trois : la directora, el metge i jo compartirem el piset i les despeses i ens estalviarem les gelosies i les explicacions a destemps. Em poden posar un braçalet que emeti ultrasons només perceptibles per les oïdes finíssimes de la directora... i així no m'escaparé a fer un tallat enlloc d'anar a metge, tal com és preceptiu.

Hi ha coses bones ? Mmm... sí. "Quemar después de leer", que no només és una excel·lent pel·lícula dels Germans Coen, sino que se l'haurien d'aplicar els que han redactat la LOE, així hi hauria més caliu a Educació. "Fem Sant Joan tot l'any!"

Una altra cosa bona. El Màrius Serra escriu sobre el seu fill discapacitat. I altres escriptors o dibuixants ( Gallardo ) que també ho fan. Tres visques per als que "fan visible la invisibilitat", en les paraules molt encertades del Màrius Serra.

En temps de crisi, llegir diaris no resulta car i s'aprèn un munt de coses. Connectar-se a Internet per llegir el diari digital tampoc. Però el tallat burgès no el penso sacrificar.

Bé... demà és dilluns. Amunt i força!!