Paraules

BACH, LLUC SEBASTIAN

Crida'm, fill.
Cal que creïs un mot nou
en què mare i tu us reconegueu,
un so irrepetible, únic,
inesgotable en la forma i el timbre,
una ona sense fi que ens anomeni i ens faci
savis i forts.
El coneixement dels arbres caiguts,
els llacs sense aigua beneita,
tot allò que anomeno perill i auxili,
el turment de nit que enfoca
el dia,
el jo que és un altre Baudelaire
no em serveix per protegir-te.
Mentre no em crides
escoltem Bach,
i el barroc posa paraules
on a mi em sobren
i a tu et manquen.

VERDÚ, 20 de febrer de 2010