Viatges

M'he comprat el llibre de la Wizlawa Szymborska. Fins i tot el títol és una ironia sobre. "Aquí". Som feliços en l'aquí i ara? O és el paisatge del record el que ens porta al miratge de la felicitat? Creieu que tot allò que voldria dir és allà, amb les paraules adients, el to correcte, la ironia mesurada, els punts i comes sense exagerar? Té un poema sobre el divorci, que acaba dient " donde tal vez se explique el tema de los dos nombres: / si todavía unirlos con la conjunción "y", /o ya separarlos con un punto." La síntesi elevada a bellesa suprema.
Igual que els nostres viatges als hospitals. Jo parlo pels colzes, poso lletra on només hi ha fonemes sense sentit, sense lexema ni monema. Els verbs no tenen desinències, ni existeixen les formes no personals. Vivim en infinitiu, tot és possible que comenci avui o demà. "Tot", "allà". Un conjunt de fets, idees i persones en un lloc distant però no gaire, un viatge als domicilis quotidians de les nostres vides : els hospitals, els metges, les cases, les escoles. S'uneixen en l'epìlèpsia, on el tot és allà fins que et crido i tornes amb mi.
Viatgeu amb en Pat Metheny i amb mi dins del meu món. A Barcelona, al coneixement, al dolor i el re-coneixement de la malaltia, a l'evidència, al tacte.