Passa al contingut principal

Festa Major al poble

Wola a tothom.
És festa major al poble, i s'honora Sant Flavià que a més de ser d'origen romà , es va penedir de fer barbaritats i a punt de dinyar-la es va tornar cristià. A mi me sembla més la combinació del Carles Flavià amb les mitges del Calzedònia, vés. En fi, que som cristians i toca fer festa major a l'hivern per tindre entretinguda la canalla i els grans ( lo primer és mintida, perquè se la passen per sota l'aixella, que ni grups d'entreteniment ni re, només una trista xocolata, els han fet portar ), i a més d'oficis sagrats ( en els quals lo meu Sant va destacar tant per la presència física ( perquè és guapo, què carai! ) i per la veu de baríton que té ) mos van delitar (? ) amb música i teiatru. I me direu, TEIATRU? No és funció com cal, ni guió com cal, ni Tamzin Towsend com cal? Doncs no. Va venir l'inigualable Xarlatà, el sinyó Quim Masferrer. A veure, anem per parts. la música la portaven 6 senyores i 1/2 ( perquè 1 estava embarassada ) que cantaven bé. Eren mezzos i feien honor tant a la seva tessitura vocal com al repertori. Val a dir que potser el local on cantaven no era el més adient per a tanta cultura musical ( repàs de cançons des del segle XVI fins al gospel ) però el repertori el vaig trobar molt ben buscat i l'execució va ser de 7/10. A mi em van agradar unes cançons : Bella de Vós, una de Francisco Guerrero i Mr Sandman. En l'enllaç veureu algunes de les cançons que van interpretar.
Després tocava anar a casa per sopar. I al cap de l'hora, veient que la lectura que havia fet no em feia gens de profit, vaig pensar a anar a veure aquell home. I el sentiment que vaig tenir en pic vaig comprovar l'estocada al monedero va ser sensacional : 15€. Que per aquesta quantitat me faig depilar les cames, les aixelles i les celles, i quedo descansada, sense pèl i sense angúnia. O 3 dinars per emportar a la capital de la comarca. O una bombeta de les curtes per al cotxe, o... Bé, vés al gra. Li poso un 6/10. És enginyós i t'explica desgràcies mentre te ven lo que té i lo que encara no té, i se creu que és Déu. Semblant als d'esquerra, vaja...
El dia s'acaba amb el rosari. I a fe que és veritat, ha acabat fatal, aquest cap de setmana de Festa Major. Se'ns ha espatllat lo 1*1 de l'ex-conseller d'Educació Maragall, el que ens ha costat 150€ i que a més carrega l'espatlla de la nostra patarrufa amb els llibres de paper de tota la vida. D'aquesta me'n vaig a l'infern.

Comentaris

  1. Doncs encara heu fet prous coses amb els temps que corren. Només 15€ per depilar-te? Si ja me'ls demanen pel Gin Tònic!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars