Reencontre

Estimats lectors i estossegadors hivernals,
He tornat. Us pensàveu que me n'havia anat lluny? No, en 40 quilòmetres a la rodona hi ha suficients al·licients per trobar coses interessants per a mi, que no sempre són bons per a la meva salut.És com el torró, que massa cansa i a més t'obliga a fer règim un cop comprovat que s'ha instal·lat còmodament a les "cartutxeres", també anomenades malucs, que són el motor dels ulls dels homes. Perquè no en fan ells, de règim de malucs femenins? I de pitrera, i de cul, i de testosterona? En fi, que l'amistat, el torró, els peus de porc i les ensaïmades de cabell d'àngel s'han de saber dosificar...Ai...! L'altre dia una bona amiga meva me deia que servidora, sense maquillatge, amb pantalons de pana i la rialla més encisadora que tinc faig mirar-me dues vegades. I encara em pregunto perquè els homes no resten impassibles a la meva presència, si sóc mare i tinc més de 40 anys. Una cosa és certa, he escrit molta poesia durant aquesta setmana d'inactivitat al bloc. D'aquella que augmenta l'horitzontalitat i apunta directament al motiu del desig, la que converteix els dics secs en humits, i els canals de rec en deltes...No us la puc mostrar, la presento a un concurs de poesia i cal que resti inèdita. No patiu, tant qui l'ha inspirada com qui em fa de jutge poètic la troben excelsa, i realment instigadora d'encontres íntims. I a mi, sincerament, ja m'està bé. I a tots dos els dono les gràcies per existir i fer-me sentir viva.

Us deixo amb aquest poema, de la Mireia Calafell i Obiol.

INTERPRETA'M

Invoca l’esclat de la follia,

imposa un règim d’excepció,

abraça’m. I en l’abraçada

sigues rebel dels límits,

parla’m de tu, calla’m les nits

– et demanava.



No marxis, no te’n vagis encara.

Equivoca’t abans,

fes hermenèutica de mi. Interpreta’m

– et suplicava.

Llavors jo ja ho sabia:

més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.

I els Aerosmith s'hi avenen molt, amb el que escric... "Long life good music!!"