La gana i el desig

Mentre no arriba la gana, i es troba amb el desig, us deixo amb aquest video del senyor Sting. En un moment diu "Feel her body rise when you kiss her mouth"( Sents com s'aixeca el seu cos quan la beses a la boca ). Somieu, en sec o en dics humits.
I mentre, llegiu en solitari o a alguna orella amiga aquest poema:

Els amants  de Vicent Andrés Estellés

La carn vol carn (Ausias March)



No hi havia a València dos amants com nosaltres.



Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat

moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.



No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Els meus alumnes encara somien, quan ens en recordem...