RESUM DE TROBADA BLOCAIRE (capítol únic)

Primer de tot vull agrair la infinita paciència de Fra Miquel per guiar-me per Barna, fins arribar a puesto... molt més tard del que jo volia... Ets un solet d'home, gràcies, gràcies!!

Doncs sí, vaig arribar molt tard, perquè el Sant tenia son degut a haver estat gairebé emmanillat durant el dissabte a un terrat de 50 m2 que volia ser enrajolat amb rajoles de 30x30. (com el de l'afoto, vaja)

Sol de justícia, amos que vigilen (esnifar el ciment-cola ha de ser fatídic per a la salut, però ja se sap que hi ha gent que pensa que (3 subordinades en una frase!!) "hay gente pa tó") i massa superfície, vaja. Vaig deixar el petardet apariat, i cap a la capital s'ha dit. I un cop a dins, va i em perdo. Vaig passar per unes places molt famoses, fins a arribar a un carrer (gran) i allà vaig decidir que o aparcava o llençava lo cotxe al port. El vaig aparcar al barri de la Ribera, vés. Sense zona blava o verda o lila, érem diumenge, no tocava pagar. El Miquel em va fer de GPS celestial; les senyores, de querubins mitjancers, i finalment vaig arribar a la Plaça de la Catedral feta un "Sant Cristo" de nirviosa que estava. Suava a mars i quequejava. Lo que deia, un manyoc de nervis.

Pel que sembla, els que havien arribat allà abans que jo eren unes SANTES persones, i es van asseure a l'ombra en un banc per esperar-me. En aquestes que vam trobar-mos a la Plaça de la Catedral, que igual pensaven que els creixerien arrels allà al banc si s'hi estaven gaire estona més, mentre jo tenia posat el pinyo fixo i pensava en altres coses ("Has marxat de casa amb 5€ a la butxaca. Com pagaràs lo beure i lo dinar? A veure si trobo aviat un caixer...") Crits d' "Alto!!", crits de nom propi ("Montseeeeeeee!!"), fins que me vaig donar per al·ludida (s'escriu així?) i vaig veure que:

1. La Glòria continua tan eixerida com sempre. I aguda!
2. Lo Miquel SÍ duu barba. Però és pacient com a jardiner, treu llavor del terreny més àrid...
3. La Sílvia és més jove que jo (mentida, era la més jove de tots) i un encant de xiqueta.
4. La Núria té uns ulls preciosos. I és la meva mànager oficial des d'aquell dia!!
5. Jo no milloro gens del sentit de la orientació ni de la miopia. (Em puc perdre en un carreró sense sortida)

Vist lo qual, mos en vam anar a guardar sota unes ombres força maques i beure qualque cosa refrescant.

Un cop pagada la factura (dividida entre 5 butxaques), mos en vam anar xano-xano cap a L'Horiginal. Quin interès podem tenir en aquest lloc? Doncs que al final del restaurant, on volíem dinar i crèiem que hi feien menú, hi tenen un lloc per a recitar i escoltar coses com música i lletra. La Núria em va sorprendre gratament fent-me de padrina literària: va esmentar totes les meves virtuts, i a més va escriure amb lletra primorosa totes les maneres de posar-se en contacte amb mi. (Ai, Montse Aloy, has de confiar més en tu mateixa...)
Vam esmentar al mestre Miquel, que els coneix molt, amb qui m'uneix una sòlida amistat i admiració mútua.

tret (pum!) d'aquí :)

La Núria ja m'hi veia. Jo somio en anar-hi. Però no hi feien menú. I vam anar a un restaurant més llunyà, que també feia bona pinta. I vam menjar:
1. sopa de meló-2, amanida amb formatge fresc-3
2. salmó a la planxa-3, alguna-altra-cosa-2
3. postres-4, cafè-1

La interacció entre tots 5+1 va ser bona. Com que la samarreta de les Històries veïnals era interessant, també va donar motiu de conversa. Cap a l'hora del cafè vam tenir el plaer de conèixer l'Elfreelang, l'Elvira, que és tan ocurrent com el seu bloc, i tan lluitadora per les causes que ens fan ser catalans i sensats. Poc a poc els altres es van anar acomiadant, i vam quedar l'Elvira, la Glòria i jo. Em van portar pels carrers del barri Gòtic de Barcelona, em vaig quedar embadalida davant d'algunes façanes i murals, i l'Elvira també va anar cap a casa. La Glòria i jo la vam allargar la trobada mentre ens aturàvem al Fossar de les Moreres, i després en un bar que havia estat una bacallaneria: petit, original, escala de cargol de fusta negra que duu al 2n pis i al lavabo, i mostrador antic de marbre amb bacallans de marbre exposats sota el vidre protector. Cap a quarts de nou vam tornar al cotxe, em va guiar fins a la sortida de Barna, ella va prendre el metro, i jo la N-II cap a casa. El sol es va pondre mentre conduïa cap al poble. Sóc de poble, ves....Des del poble, gràcies a tots. Us envio una abraçada sincera i afectuosa.

PD U. L'Helena es va disculpar per no poder assistir-hi. Venia de muntanya, amb son... Lo mestre Miquel encara brega amb un aiguat dramàtic a Oliola. La Roser no venia, l'Eduard tanca per vacances, Sa Lluna no podia venir fins la 2ª quinzena d'agost, en fi... I els amics blocaires que abans/ara/aviat  éreu/sou/sireu de vagàncies, que també us vau disculpar, us esperem a la propera, que diuen se farà a terres osonenques... A vere si viniu, que "quants més sirem, més gresca farem"!!

PD Dos. Les correccions les dec a la Glòria. Diu que m'hi fixi més quan escrigui... L'entusiasme em perd :)