LES REGNES DE LA VOLUNTAT

 

De què parlem quan parlem de felicitat? L'estiu ens predisposa a pensar que la felicitat dura un gelat, una migdiada, una estona de platja o piscina, un petó generós, una abraçada al balcó, un arròs amb els que estimes o dormir fins tard mentre cau la pluja. He estat feliç durant les vacances, ho reconec.

VERSIÓ EDULCORADA AMB STEVIA/SACARINA

La meva felicitat té nom de dona. Duu un serrell damunt del front i una cua llarga i ben pentinada. Té uns ulls grossos amb parpelles elegants que miren dins meu quan demano que m'escolti. Camina amb tanta elegància que em deixa muda mentre busco adjectius escaients. I quan corre, el meu cor s'admira de la seva exquisita coordinació. Cau la tarda mentre les dues fem camí: ella em retorna la confiança perduda, de manar i saber què i quan vull el que vull, i jo l'acaricio, agraïda de saber que existeix, i de que entèn i executa el que jo li demano, sense violència, sense males maneres. I em saluda donant-me un copet amb el seu cap contra el meu, tan gran i tan noble, i em cauen 2 llàgrimes grosses, calentes, galtes avall. Sí, estic aprenent a muntar a cavall amb l'Aleix. Juntes en el camí però soles dins de cadascuna, amb les regnes del cavall a les mans. Les regnes de la voluntat.

VERSIÓ REALISTA AMB AGULLETES A TOT EL COS

"Hola, bona tarda!" "Hola! Ja pots anar a buscar el cavall" "Quin?" "La Blanca, és a l'estable". Amb les mans, les cames, el pols tremolós, obro totes les portelles i portes que alliberaran (és un dir) la bèstia més noble sobre la terra (estem parlant de l'euga, clar). I entro. M'he de convèncer que només tinc UNA oportunitat per agafar la bèstia i posar-li el coi de cosa que la durà a treballar una estona. "Vinga, Montse, que tu ets més...més...sí, molt més....i pots...va...a la una... a les dues..."  L'agafo ben fort amb la mà dreta, i m'ajudo de l'esquerra per posar-li allò que fa que la pugui dur fins a la dutxa. Fins ara, cavall-0, Montse-1. Respiro satisfeta. La convenço de sortir i vigilo de tenir la corda ben agafada i de que ella no em trepitgi. La lligo (hi tinc traça, fent els nusos!) Arriba la part CLAYDERMAN: la respallo, la pentino, li netejo les peülles. Part "LA DONNA È MOBILE": vaig a buscar tots els trastos per ensellar-la, i intento posar-ho tot on toca (Si ho faig malament em fotré daltabaix amb la sella per barret). Arriba el moment "WE ARE THE CHAMPIONS": si no sóc capaç de posar-li la capçada ben posada, la Blanca és capaç de tornar a l'estable a fer-hi una becaina :o)  Ronda l'Aleix pel voltant. Demano a l'euga que m'inspiri. Me fita com dient-me: " Si t'ajudo prendrem mal. Fes-ho, i fes-ho JAAAAAAAAA!!" Crec que tot és a lloc. El cavall sospira. Jo també. Anem cap a la pista, procurant no endur-nos res ni ningú pel davant. Visca!! Ara ve la part "PAPARAZZI, ON SOU?": pujar a la gropa amb la dignitat que el moment requereix. I finalment comença la classe. Encara no sé com he arribat a fer el trot a l'anglesa sense caure ni descomptar-me... les cames estan fent un treball fora de mida...les mans també ( "la regna exterior oberta, baixa-les, vigila a no empotrar-te a l'altre cavall....canvia la diagonal de trot...ara canviem de direcció...(on carai tenen el fre de ma, aquestes bèsties??)....fes-la anar al trot...això és un trot? Sembla un vals!!...patacada amb decisió....posició...taló baix...genoll amunt....apuja el cap...t'has saltat l'eslàlom!!...".) ... estem ja fent eslàloms (petits) al trot. Sense corda, amb regnes, a l'anglesa. (A(le)ix... les agulletes ens du(r)en (fins) al cel dels que s'esforcen en cada arrencada del cavall!!)  S'atura el trot i anem al pas una bona estona. Uf!! Hem acabat la classe. Elles volen sortir i anar a casa. Cal que s'esperin...A naltres ens espera desensellar, netejar tots els trastes, posar-los a lloc, treure'ns el casc i rentar les potes dels cavalls. Ah!! I donar-los pa sec, amb les mans ben planes. La Blanca me llepa les mans, agraïda. I jo li dic "guapa!". Ella em mira, i em tusta el meu cap amb el seu. "Col·legui..." S'està ponent el sol, i hem treballat força, totes quatre: Beatriu i Tuca, Montse i Blanca. Ens refresquem i ens acomiadem fins a la propera classe. Gràcies, Aleix, Remei, Sílvia, Mariona... a tots els noms propis de l'Hípica Obrint Camí per fer-nos costat en el maneig dels cavalls, i per les estones que passem junts. Sou genials.

Ella es diu Blanca.

PDU. Aquest post ha estat possible gràcies a la generositat del Sant de casa, que ha obsequiat amb 12 hores de curs d'hípica per l'esforç demostrat durant el curs (escolar) i el curs (natural de les coses) a les dones que conviuen amb ell les 24 hores del dia. T'estimem!!

PD2. Si em fan fora de casa, estaré aquí, dins del jacuzzi :o)