LA CANTIRETA FA VACANCES

EMBRIAGUEU-VOS, de Charles Baudelaire

   Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
   Però de què? De vi, de poesia o de virut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
   I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,
pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.


Tret d'aquí.


Aquet bloc descansarà d'ell mateix des d'avui, dilluns 13 d'agost, fins al 28 d'agost, dimarts. Si trobeu res a faltar (els meus poemes més xulos), els he guardat per a presentar-los a concurs. A vós, sa Lluna, us deixo un regal en forma d'enllaç.Sigueu sempre així, fidel a la forma i al contingut. I, finalement, a tots els que m'estimeu i/o em valoreu, us desitjo molta salut i estimació durant aquest temps en què estaré absent del món blocaire. Fins a la tornada!

PD. El dia 22 passaré a ser una dona de 45 anys :(