Passa al contingut principal
Etiquetes

SEU PROP MEU...

David Martí, "Cadires"

Bec la saliva de la teva boca que embadoca. Tinc bosses amb el teu perfum per quan se m'esgoti damunt la pell. I se'm curen les nafres d'or(t)ografia amb la teva sina entreoberta...








Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Vicent Llémena i Jambet6 d’octubre del 2013, a les 8:40

    Bonic poema al teu home, segurament, no ho sé, però ha de ser a una persona molt estimada.

    Salutacions afectuoses des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  2. jpmerch6 d’octubre del 2013, a les 10:00

    M'agrada la sina entreoberta.

    Bon diumenge xiqueta!

    ResponElimina
  3. Sergi6 d’octubre del 2013, a les 10:25

    Ostres, quina idea aquesta de les bosses amb el perfum de l'altre, s'hauria de patentar!

    ResponElimina
  4. Rafel6 d’octubre del 2013, a les 11:06

    No sé, no és massa bon moment per corregir textos ;)

    ResponElimina
  5. Relatus6 d’octubre del 2013, a les 16:34

    Tant juntets, no m'estranya!

    ResponElimina
  6. Josep6 d’octubre del 2013, a les 21:10

    Per què hi ha quatre cadires? Dues parelles participen del joc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta10 d’octubre del 2013, a les 2:11

      Una segur. L'altra és de cadires... caldrà investigar com juguen ;-)

      Elimina
  7. David Lázaro7 d’octubre del 2013, a les 0:07

    Preciós Montse.
    Petons

    PD: Moltes mercès per la teva visita i comentari al nou web!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta10 d’octubre del 2013, a les 2:06

      Ets un solet. O un cristal·lí molt ben il·luminat ;-)

      Petons, maco,

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog7 d’octubre del 2013, a les 0:16

    Ai, aquesta orografia sinuosa, quin perill!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta10 d’octubre del 2013, a les 2:05

      Tota elevació té un perill, es miri des d'on es miri ;-)

      Elimina
  9. Anònim7 d’octubre del 2013, a les 8:56

    Mira, avui he aprés què es la sina ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta10 d’octubre del 2013, a les 2:04

      ^ ^ Pons, no diràs que no s'aprèn llegint a ca la cantireta ;-)

      Elimina
  10. Joan Abellaneda7 d’octubre del 2013, a les 13:00

    boooooo montse !! quin perill aquestes obertures ! ;-)

    ResponElimina
  11. Dafne7 d’octubre del 2013, a les 16:48

    Podem tenir bosses emmagatzemades amb el perfum, però l'instant que vivim amb qui ens fa sentir, salivar i estremir-nos, no és pot guardar, només es pot viure, i agrair infinites vegades, tots els instants en què ens sentim vives!!!!
    I la sina entreoberta, per guarir-ho tot!!!!
    M'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars