Passa al contingut principal
Etiquetes

TORBAR-TE...

Algun dia, segur...un petó ;-)
Treu l'arç de l'abraçada. No fereix tant l'espasa de la ç com el tracte continu entre l'alè i el perfum de la pell. Sóc arracada de les paraules que escolto. Tatuatge fet amb oli: amorosir-te el pa amb la sal del meu verb, guardar les engrunes per trobar-nos a taula. Icona als dits, pregona com els teus ulls. "JO també".
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Vicent Llémena i Jambet20 d’octubre del 2013, a les 6:57

    L'alè i el perfum de la pell, quina meravella sentir-los quan l'amor arriba.

    Vicent

    ResponElimina
  2. TORO SALVAJE20 d’octubre del 2013, a les 7:39

    Segur que si.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 d’octubre del 2013, a les 12:28

      L'afirmació, sempre benvinguda si és sincera.

      Petons de retorn. :-)

      Elimina
  3. Helena Bonals20 d’octubre del 2013, a les 10:50

    "Sóc arracada de les paraules que escolto", m'agrada moltíssim, és una orella que s'escolta ella mateixa.

    ResponElimina
  4. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 21:59

    Que bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 d’octubre del 2013, a les 12:30

      Persegueixo la bellesa en tot moment. Celebro haver-ho aconseguit en aquest post.

      Gràcies, maca.

      Elimina
  5. Lydia Yuste22 d’octubre del 2013, a les 18:10

    Preciós, Cantireta :)

    Si com m'has comentat has de ser una neuròtica (com jo al meu blog) per escriure aquestes paraules que inspiren tanta bellesa i joia, espero que sempre siguis una nèures.

    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 d’octubre del 2013, a les 19:34

      Gràcies, nena. Em fas feliç amb el teu elogi.

      Sóc al Twitter, també... neuròtica i filòloga.

      Petons, bonica.

      Elimina
  6. Anònim23 d’octubre del 2013, a les 20:37

    Després de llegir-ho es fa el silenci!!!

    ResponElimina
  7. David Lázaro9 de novembre del 2013, a les 0:13

    No l'havia vist encara, Montse. Gràcies per agafar aquesta foto per il·lustrar un poema tan maco. I sí, ens trobarem algun dia estic segur ;-)
    Petons!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars