Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
ho he escoltat per ràdio aquest matí i no donava crèdit ... ja n'hi ha prou
ResponEliminaQue fort!
ResponEliminaDoncs ahir també vaig sentir per les notícies que un noi havia assassinat a punyalades a sa mare!
tenim molta feina per endavant montse, tota la societat
ResponEliminael meu suport
joan
Pregaré per la seua ànima i faré els possibles, dins de les meues possibilitats perquè aquest fet no torne a passar.
ResponEliminaL'escriptrua fa molt.
Vicent
de veritat que ens podem anomenar humans? hi han subjectes que farien que deixem de ser-ho. I a sobre amb set o vuit anys el paio tornarà al carrer
ResponEliminaEm solidaritzo ben fort amb el teu NO, Cantireta! Aquesta vegada no ha valgut de res dir que "no es tem per la seva vida"... Si pots, mira el vídeo d'aquest post: http://galionar.blogspot.com.es/2013/07/no-es-tem-per-la-seva-vida-quim-ponsa.html
ResponEliminaUna abraçada!
Pobreta, un trist final a la flor de la vida, quan tenia tot un món al seu davant ple de coses boniques, que ja no podrà gaudir. Algú ho pot parar, si us plau???
ResponEliminaPetonets.
És una desgràcia i una injustícia. Deixa en evidència el nostre fracàs com a societat.
ResponEliminaÉs tan trist, tan dolorós...
ResponEliminaA TOTS:
ResponEliminaMoltes gràcies pel suport rebut per als que, d'una manera o d'una altra, ens sentim tocats per la mort, sempre injusta, d'aquesta noia. Esperem que la xacra de la violència de gènere es vagi esvanint amb l'educació en els valors, el respecte i l'empatia.
Una abraçada ben forta per als que heu passat i per als que heu llegit aquest post.