(G)ASTRÒNOM
 |
| blogs.cuina.cat |
Sopa la cullera. Resta ganivets al plat. Mira't les engrunes al mirall: ets un pur sospir dins la llavor d'una pera, un rastre d'aroma en les (p)ostres. Óssa als canells, un devessall de pigues conforma la constel·lació del teu sopar. L'horòscop d'aquesta nit pronostica un context idoni per al foc i l'aire. Saps? Podries esllavissar-te amb sucre, si m'enyores...
Molt ben trobat el títol en relació a la resta!
ResponEliminaEm sembla que et copiaré el "Què han dit de mi?"
Gràcies!
EliminaOi tant... i és que li devia. Sóc una mica badoc... :(
Ganivet amb sucre, tallada dolça.
ResponEliminaCom la boca ho és per a la cara, un cor que s'obre.
EliminaGràcies, estimada Olga. :**
Gaudi i amor barretjats en aquesta prosa poètica, en aquest microconte poètic.
ResponEliminaM'ha agradat i veig que tot esperant l'amor i la pregunta femenina de _Podries esllavisar-te amb sucre si m'enyores... La deixes l'afirmació-pregunta com qui deixa caure un bes.
Vicent
Els besos es deixen caure.
EliminaLa gravetat fa trampa
i els clava, inclements on la boca
sap que el desig els reclama.
Abraçades!
no li acabo de veure futur en això de fusionar aquests dos aspectes, de fet no li trobo futur a la astrologia i mira com li va de bé...
ResponEliminaPerò la lluna des de la Terra és ben maca.
EliminaEls meus sopars gairebé ho semblen un devessall de pigues...
ResponEliminaAmb cullera de plata, àpat deliciós :0)
ResponElimina