LA NOSTRA ÀNIMA
PD. De les anècdotes del viatge que fam fer a València per Setmana Santa, una va ser que vam conèixer la Remei Navarro i la seva família. Mos va regalar un reportatge excel·lent sobre natros... i aquesta foto n'és una cirereta. A més d'unes fruites i verdures collonudes!! ;-DDD Moltes gràcies, nena... t'estimem molt. Tornaré!
PD2. Lo JP també està avisat...i potser te les faré jo, les afotos, txiquet...
Parlant d'ànimes i de valencianes i valencians que et diem? És veritat que valencià i home de bé no pot ser? Jo crec que hi ha de tot i de mostra la dona que vas visitar, una abraçada ben valenciana, de la que estima.
ResponEliminaVicent
M'he criat entre gossos. Possiblement no recordo una època de la meva vida en que no hi hagués un gos present, de totes les races possibles, uns més grans i altres més petits.
ResponEliminaAra ja fa molt de temps que no en tinc cap, per impossibilitat i perquè va arribar un moment en que no podia tolerar més que se'm morissin. És llei de vida que tots els éssers vius han de morir, però amb els animals, els quals veig tan indefensos, se'm fa més difícil.
Molta sort amb la teva Ànima, ja veig que és ben present!
El color del pel no és important...I són tan agraïts si els tractes bé....
ResponEliminaPerò a mi si que m'agraden les campanes!
Petonets.
Quina ánima mes bonica!!!
ResponEliminaPetons.
Montse...l'Ànima és jove...però mira com una persona major...bona gossa teniu.
ResponElimina:)
Ojalà ens tornem a vore prompte amiga.
ResponEliminaPetonàs al canto!
:)
Es diu Ànima i n'és, com tots els gossos.
ResponEliminaÉs molt maca, la vostra Ànima, jo també he tingut gossos (bé, ara no), segur que tampoc li agraden els petards, eh? guspires de llum... que bonic.
ResponEliminaGuapa, perquè sí! I segur que té aquells ullets que parlen, i que són tan tendres.
ResponEliminaBen fotografiada -com no podia ser d'una altra manera, tractant-se de Remei- aquesta Ànima. Esperem poder seguir algunes aventures i desventures de la gossa.
ResponEliminaVicent
Ja saps que m'encanten els quatre potes lleponers i moltes vegades toca-nasos impenitents , l'incordi que tinc jo no la canviaria pas tot i els embolics en que se sol ficar
ResponElimina