DESPULLARIA EL CARBÓ
 |
| www.marinamartori.cat |
per clavar-lo al guix de la feblesa,
dessagnar-lo, fet pols,
cremar-lo en l'entesa
del paper i el canell.
Despullaria el carbó, amor,
i te'l posaria als ulls verds
mentre l'or de l'antigor
ens llueix bé en la feblesa.
Escriure "tot" en la teva pell...
Guardo el llapis, amor,
per a la vellesa
de la tremolor al canell,
del pergamí en la teva pell,
i de la molsa en la sotilesa...
PD. Bon dilluns. I no, no faig vacances fins ben entrat l'agost.
:-)
Bona setmana, cantireta, amb molt d'amor ... Tant com du el poema.
ResponEliminaCarbó olorós...s'escampa pel meu calaix.
EliminaEsmolant llapisos per a punxir cosos i ments.
ResponEliminaM´agrada emperò que sia per a deixar senyal d´estima.
Salut i alegria.
Besades.
Sempre estimo la fusta i el carbó, senyals físics de l'esperit.
EliminaMés besades, sempre sinceres... :-)
Quan arribin les tremolors marxaré.
ResponEliminaNo vull viure-les.
Petons.
I si no et vénen, i et troben sense haver-les trucat?
EliminaNo sabem quan, ni sabem si se n'aniran aviat...
:-)
Escric sobre paper blanc
ResponEliminai ressegueixo les paraules
com ressegueixo els teus llavis
amb un llapis de color...
Bona tarda Cantireta:)
Caram. Dóna per marxar de la línia, aquest llapis de color...
Elimina:-) Un bon vespre, Pere.
Escriure-ho tot al teu cos, pot el gaudi del cos dir-ho tot? El gaudi és el tot, allò simbòlic en l'amor queda arraconat com l'amor fetitx per a un bon amant.
ResponEliminaVicent
M'aginollo davant d'aquestes paraules tan maques.
EliminaUn bon amant. Uf. :-)
Ahora que la gente escribe con ordenador o con móviles, casi es una rareza el hacerlo con lápiz, un acto de amor en sí a la escritura.
ResponEliminaPrecioso poema, Montse.
Petons.
Muchas gracias, querido chapiniki. Me haces feliz con tus palabras.
EliminaBesos...
Que bé escriu el teu llapis. Un plaer sentir-lo.
ResponEliminaJo també aprecio la teva "papereria" particular.
Elimina:-)
Elegància i ritme en aquest preciós poema.
ResponEliminaVicent
El canell que ara escriu et saluda. No sap si elegantment, però.
Elimina:-)
Afilaré el llapis i el guardaré per quan em falli l'ordinador...
ResponEliminaI escriure paraules d'amor!
Petonets.
Troba una llibreta amb un bon gramatge del paper. El llapis se n'hi anirà sol.
EliminaAmor, gran paraula. :-)
Guarda aquest llapis que sap escriure paraules tan meravelloses, sempre.
ResponEliminaAlgun dia l'he de regalar, aquest llapis particular. Els genèrics els puc tenir en el llapisser, per a ser mostres d'enginy, si em deixen.
Elimina:-)
M'encanten els llapis, l'olor que fan... Gairebé tant com les paraules boniques.
ResponEliminaJo tinc moltes paraules. No tants llapis, però la visió dels de colors ordenats cromàticament també em perd. La bellesa de les dues coses es pot combinar.
Elimina:-)
A vegades sento melangia de no escriure a ma, amb llapis o amb bolígraf. No us passa? I això que per la meva feina sovint ho faig, a la pissarra, corregint treballs i controls,... I de vegades em poso a escriure a mà, però si he de corregir, afegir o treure, canviar coses... no podem posar-nos una vena als ulls davant dels avanços de la tecnologia i l'ordinador és una gran aliat. "El corasón partío".
ResponEliminaEl llapis, Laura, és físic en aquest cas. Com si d'un tòtem es tractés, guarda el record d'una vivència particular.
EliminaNo els perdis, els llapis. Res es comparable al canell perfilant una g majúscula...
Petons, a llapis, en la teva galta.
Ah, un poema d'amor despullat de la raó i sense camins secundaris. I que n'es d'escassa la molsa i el canell àgil i el ToT.
ResponElimina:-)
ResponElimina