XCI...i...

...d'aquesta pàgina: http://www.poets.org/poetsorg/poem/poetry-2

POESIA,  de Monica Ferrell

No hi ha res bonic aquí
per més que jo ho vulgui. No puc
giravoltar un palau de cristall en aquesta brisa,
teixir una foscor apelfada, com de pell, amb la llengua
encara que ho desitgi. Però no estic sola
en aquests passadissos de vocals, que em consolen
com ho fa l'única monja d'un convent
que troba consol en les parets de catacumbes
per què es passeja, la llum tentinejant en l'espelma.
No tinc por dels miralls del futur
- ni de valtres, amants, grassos com vaques
avorrint-se en els jardins d'aquest verger terrenal
pel qual camino, marca solar, arrecerada pel para-sol,
parenta dels arbres, les abelles, el color verd.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

PS. Entrada XCI, o sigui, 901 de la cantireta. Gràcies per ser-hi :-)