Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Potser a tres quarts de quinze...Rellotges que desorienten!
ResponEliminaPetonets.
I la part de la dreta de la foto...t'agrada?
Elimina:-)
Pero si no habíamos quedado, jajajaja
ResponEliminaSiempre pendientes del tiempo.
Bonita foto, me gusta.
Petons.
Us contesto, eminent fotògraf, perquè heu sabut dir el que cal en el moment adient.
EliminaGràcies!
petons sense cronòmetre ;-)
Els que sempre feu tard sempre busqueu qualsevol mala excusa...
ResponEliminaMala sincronització....durant la segona meitat del segle XX.
Elimina;-D
no sabria dir-te
ResponElimina(....................................)
Elimina!!
La foto està tan tronada como jo.
ResponEliminaPetons.
Xavi, està feta amb filtre b/n a Càritas Parroquial de Tàrrega, on sempre trobo inspiració per la fotografia. Crec que és del juny d'enguany.
EliminaI hi ha objectes bonics, sempre que se sàpiguin col·locar amb harmonia i es restaurin amb els productes adequats.
M'agrada el que escrius, no pateixis...
petons sense edat ;-)