LA VIDA S'HI VA CICATRITZANT
 |
| "Perdi pes, deixi de fumar, camini més i mengi's la pastanaga." |
Cosir petons a la galta, de 8 cm cadascun, que la llargada sigui poc rellevant i l'estimació enforteixi els teixits on te'ls poso. Que tots els moments en els espais compartits amb els apèndics de la vida ens acostin al llenguatge no verbal. Escoltem el vaivé quotidià de l'hospital: els termòmetres, els llits desfets de la passió nocturna, les mopes miops, les veus d'ocell que s'embranquen en el nostre nom, els doctors en desfer l'angoixa, els àpats invencibles que són l'àncora entre les hores llargues a la finestra... Ja ets a casa. Et peixem amb xocolata líquida. Duus els petons ben cosits, i la vida que s'hi va cicatritzant.
PD. Lo plançonet ha passat 3 dies a l'hospital degut a una caiguda. Sutura a la galta, dins i fora. Ara tirem de cacaolat... ;-)
A veure si la vida cicatritza ben aviat i la galta també... rls millors desitjos pel plançonet... i que no faltin els petons de la mida que siguin... això segur que enforteix els teixits i l'ànima.
ResponEliminaSempre ens calen, les mostres d'afecte en moments com aquestos...
EliminaTots t'agraïm aquestes paraules. :-)
Ostres!! Pobre plançonet!! Tan de bo les cicatrius facin via a costa dels munts de petons... :)
ResponEliminaPaciència per les mares/enfermeres/vigilants de dia i de nit!!
Poc a poc. Es tarda una setmana en veure que la cicatriu es dilueix. Mentre, li fa mal i anem trampejant.
EliminaMerci per tot. :-)
Un bon sargit de petons i un got de cacaolat són remeis miraculosos :)
ResponEliminaOi tant. Goita jo, quins versos escric!!
Elimina;-)
Quan una persona estimada emmalalteix o es fa mal i han de portar-la a gurarir a l'hospital els versos eixen ben prompte i espentats per la desesperació, la por, la tristesa i la preocupació, l'amor.
ResponEliminaVicent
Gràcies per aquestes paraules tan fondes.
Elimina:-)*
I és tan trista la vida a l'hospital...Per sort, a casa l'esperaven molts petons de xocolata...
ResponEliminaPetonets.
Li ha quedat la galta ben tacada i olorosa :-)
EliminaOstres, un ensurt, però ara ja està, amb petons i xocolata tot es cura, petons per a tu i per al teu Lluc.
ResponEliminaMerci pels petons. La xocolata també. :-)
EliminaLo plançonet es el gat, no? xD
ResponEliminaAis, ja m'agradaria... XD
EliminaEl pitjor ja deu haver passat! Què és recuperi aviat en el caliu de casa!
ResponEliminaHem aconseguit fer-mos valdre sense rondinar. És un nen molt valent!!
EliminaPetons.