la cantireta vous souhaite... 8 ANYS!

Avui fa 8 anys que vaig deci-dir-me cantireta. És una gran actriu: s'adorm, condueix molts quilòmetres sense potser necessitat, no sap cuinar, tampoc planxa res que no sigui versos, fa apariats amb ri(t)mes que (potser) no li convenen i recita més traduccions que poemes de sang i (c)ossos. Esc-riu de l'erotisme i li plau, escota el somriure fins a l'e(n)go-nal i la cesura d'ella mateixa, diu versos en llocs públics i desa el pubis i el públic en llocs privats. Brilla perquè des que em felicites, agraeixo el vent que em besa (ets TU, saps?) i no publica perquè...bé, ja no t'ho repetiré quan ens veiem. Sí, ho faré, i un llibre de traduccions. "Ah, saps que el Michael Blumenthal m'ha respost?" "De tu, cantireta, ho esperem TOT". Gràcies per fer-ho possible, lectors, amics, còmplices, parelles artístiques i de sabates. Petons, molts, sempre. 

Ps...uh!... Demà us posaré una traducció d'un poema de la grandíssima Addonizio. Dimecres repetiré d'Albert Carrasco, i la resta de dies faré revista de l'armari de la cantireta. No tanco el blog per vacances... i el 22, en faig "50-1" ;-)***

ps...dos... et copio el beure, el pas, els àpats i les opinions. Que hi siguis és sempre una joia, i que les hores s'escurcin degut a la incertesa del predictible...

ps...tres... si ara somrius, diga-m'ho. La vida és tan curta i tu i jo ho sabem per no malgastar-la en retrets...