Reixos (regals, dinar i veritat)

 

https://unsplash.com/@rthiemann


Benvolguts lectors d'aquest blog: Hi ha dies en què només la poesia ens acosta a la petita veritat de la vida. Avui, a casa dels pares, ens hem donat els regals amb mascareta, i la mare ens ha repartit el dinar -semblava una comunió cristiana- a la família del meu germà i a la nostra, després d'explicar-nos una tragèdia culinària sense ferits humans. Els nostres fills ja tenen prop de 18 i 22 anys, ma neboda en té 15 i mig. Els #Reixos s'enduen els anys en cada visita que ens fan... i em temo que no té aturador. Em comforta, però, l'alegria del seu pas per casa dels pares. Sempre. 

L'autor és el Miquel Àngel Llauger, guanyador del 16è premi Gabriel Ferrater del 2018. Aquest poema pertany al llibre "La gratitud" (Editorial Moll, 2014). En aquest lloc trobareu quin és el seu darrer llibre -que recomane vivament, perquè el tinc a casa- i en aquest altre lloc, una entrevista que li van fer. Gràcies per passar, per comentar, i espero que als USA no prenguin mal, que van maldades :-(


                                                        REIS 

Arriben en vaixells als nostres molls, 

 fan ploure caramels 

i s’acosten als nostres finestrals 

amb capses amb els nostres noms escrits. 


Però els grans coneixem la veritat: 

arriben carregats  

però cada vegada que se’n van  

s’emporten un altre any dels nostres anys. 

Comentaris

  1. Ben cert, l'arribada dels Reis ens porta un any menys.
    Què maco veure com hi ha cases que encara hi poden arribar.

    Aferradetes, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que en parla d'una manera geogràfica: ell és de les Balears, com tu. Arribar a les cases i deixar-hi il·lusió i regals, hauria de ser primordial en aquest temps de l'any.

      Una altra de retorn, estimada.

      Suprimeix
  2. Jo , Nadal el vaig passar sola a casa i també l'arribada de l'any Nou i el dia dels Reis...Amb mi, hi haria hagut tres bombolles i es tracta de fer les coses amb responsabilitat...
    Petons, Montse.

    ResponSuprimeix
  3. Als USA el mal ja està fet. Fa anys i panys que emmagatzemen armes. I les armes les carrega el diable... o l'Associació del Rifle.

    Parlant de coses maques: bon 2021 i molta poesia.

    ResponSuprimeix
  4. La veritat és que és un poema trist però sincer. Com diu Sa lluna el millor que podem fer és agrair que ens visiten i ens hi troben en companyia. L'alternativa, em temo que no és gaire agradable... En fi, espero que als regals amb el teu nom hi hagis trobat una mica d'esperança i alegria (a part de salut, és clar). Abraçades, Montse.

    ResponSuprimeix
  5. hello my lovely friend, thank you for stopping by my blog and for your kind words. I hope you have been well. I'm sorry for late reply but honestly i rarely on my blog :( Are you on instagram? Let me know if you are so we can follow each other, i am more active on instagram. See you soon xoxo

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Publicacions populars