La història de "REFUGEES", el poema reversible de Brian Bilston

https://unsplash.com/@jricard

Ja n'estic farta, de que la cosa vagi bé per a uns (unes (substantius gruixuts), perdó, i d'altres no. Estic parlant de la difusió d'alguns poemes pel que fa a algunes persones que s'hi dediquen. I sobretot parlo de la NUL·LA promoció de la traducció al català i castellà del poema reversible "Refugees" del Brian Bilston.  Una mica culpa meua, també...

COMENÇO: L'estiu de 2016 vaig penjar la traducció al català al meu blog. Al principi em van dir que a la TV3 se volia fer un documental on posarien -algú el diria- el poema. Tot correcte... fins que es van adonar que, al ser reversible, també havien de dir-lo de baix a dalt. Ah...llavors se'n van desdir. Començàvem bé. En vaig fer difusió al Facebook, i sembla que una dotzena de persones s'ho van llegir. No em posaren cap medalla enlloc, i la fama tampoc em trucava a la porta. 

CONTINUO: Tradueixo el poema al castellà. Tot bé, millor encara perquè la meua parella, l'Albert Claramont, m'hi va ajudar molt :-) En un atac de solidaritat vaig pensar que el poema faria goig en un llibre ídem. Des de llavors, i de les presentacions, m'he adonat de moltes coses, i una és que sota el paraigua de la poesia hi ha molts caps amb punxes, que foraden el paraigua quan plou a bots i barrals.  

ACABO. Al Departament d'Ensenyament no hi vaig escriure, perquè m'hi posessin. Un descuit terrible, ho reconec. Tampoc soc al web de la Unesco. Em van demanar permís per incloure'm en una obra de teatre excepcional sobre els refugiats, que vaig anar a veure a Barcelona; fou a la primavera de  2017, de la mà de la Lali Barenys (l'autor del poema no consta al programa). 

PER REMATAR: M'he molestat a buscar a internet què hi havia fet amb el poema que vaig traduir. Encara queden bones persones al món, perquè hi ha això: 

 1) Aquesta bona gent del CFA Vallès  (Centre de Formació d'Adults) penja el poema en anglès i català. És una bona manera de contrastar un idioma i l'altre, per saber com he elaborat la traducció (i la suor). 

2) La mainada d'aquest col·legi expliquen amb molt de detall què van fer per a celebrar el dia de la Pau. Hi van afegir un vídeo! Goiteu-lo AQUÍ. 

3) Aquestos xiquets eixeridíssims van fer la proesa de posar-se a la pell del traductor per saber què deia el poema. M'agrada molt com ho van fer, i el resultat. Gràcies!! :-)

4) La Gemma - la nostra blogaire- va tenir la deferència de posar-me amb sa filla (ella, tan rebonica) a parlar de les coses reversibles i de les que no. 

5) El nostre grup preferit de safaretjada poètica em va afegir a la seua revista. Fa patxoca i tot... gràcies! 

PD. Per cert, si mai escriviu alguna cosa a internet, signeu-la i poseu un @cantireta o semblant, o un codi dels Creative Commons. "No sigueu tan rucs de creure que / El món es pot veure d'una altra manera." ;-)