Dublín: llibres, marit, insomni (1)
Amics,
Soc a Dublín, escric això prop de la 1 de la matinada des d'un dormitori per estudiants convertit en hotel. Hi faig un curs per a professors sobre Irlanda i com ha canviat al llarg de la seua història (no sabeu pas quant). Ahir, mentre érem amb el meu àngel de la guarda a la papereria Eason, situada a O'Connell Street Lower, aquest llibre em deia "agafa'm, nena, no te'n penediràs", i amb la mà tremolosa vaig obrir-lo pels poemes que devia necessitar en aquell moment. I és que el correu de vegades s'ha de llençar.
Al meu marit li han diagnosticat un càncer, que no es pot operar però sí tractar amb radioteràpia. Està sent una vacança curiosa, la de gaudir d'un país verdíssim i molt culte, amb la de cuidar-se des de casa. Només tenim una oportunitat de viure: cal ser conscient, doncs, de cada moment.
El poema és al llibre "The Peace of Wild Things" (La pau de les coses salvatges), del poeta americà Wendell Berry. M'agrada molt com escriu; tingueu per segur que l'aniré portant per aquí.
Cuideu-vos, amics. Tabhair aire, a chairde.
LLENÇAR EL CORREU (Throwing away the mail)
Res és simple,
ni tan sols la simplificació.
Per tant, si llenço
el correu, intercanvio
la complexitat del deure
amb la senzillesa de la culpa.
© de la traducció: Montserrat Aloy i Roca
Em sap greu la malaltia del teu marit. Espero i li desitjo una bona recuperació i que la radioteràpia faci ben bé la seva feina fins a curar-lo del tot.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta traducció. És un poema que em sembla que ens identifica bastant a tots plegats-
Una abraçada, Montse!
Digues-li al teu home que tot anirà bé.
ResponEliminaEl 2015 vaig passa un càncer, i aquí estic.
Molts ànims a tots dos.