Ves al contingut principal

Mocs amb sordina



Amb una mà practico l'onanisme nasal. Amb l'altra, ensumo l'aire viciat de virus. Miro la col·lecció de mocadors de paper que donaré al MACBA quan em mori, m'eixugo les llàgrimes sense ceba que vessen sense parar dels meus ulls, i em faig creus de com arribem a ser xovinistes els catalans, per creure que ens enduríem la Copa a Canaletes. Admiro la ràbia dels culés, al·lucino amb el Sergio Ramos, que pretén convertir la Copa en una vulgar moneda de 0.05 € de suorvenir a València. I torno a mocar-me, amb sordina, per no despertar el meu Sant, que també estima els meu nas, i el comparteix.

Comentaris

  1. Jo no sé perquè tanta passió per guanyar-la si al final la tira de dalt del bus!!

    ResponElimina
  2. La copa potser no, però la Champions segur!!!!! (amb alguna cosa hem d'aixecar el cap)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX