Mocs amb sordina

Amb una mà practico l'onanisme nasal. Amb l'altra, ensumo l'aire viciat de virus. Miro la col·lecció de mocadors de paper que donaré al MACBA quan em mori, m'eixugo les llàgrimes sense ceba que vessen sense parar dels meus ulls, i em faig creus de com arribem a ser xovinistes els catalans, per creure que ens enduríem la Copa a Canaletes. Admiro la ràbia dels culés, al·lucino amb el Sergio Ramos, que pretén convertir la Copa en una vulgar moneda de 0.05 € de suorvenir a València. I torno a mocar-me, amb sordina, per no despertar el meu Sant, que també estima els meu nas, i el comparteix.