Passa al contingut principal

Salvi's qui pugui



Quan el Cervantes és un lloc on prendre's unes copes en una plaça de Madris, les noies són eines de plaer i no de treball a la llarga, la vida és un porro amb fum sense sopa, el 69 és el 70 menys un, el feng-shui és un insult japonés, els folis serveixen per plegar les/els pólvores esporàdiques del cap de setmana, i un bolígraf s'utilitza com a arma dissuasòria en els exàmens orals, a més de veure que els apèndixs afegits dels éssers humans que ajuden a augmentar la població mundial són globus en què viatjar pels aires oxigenats i ozònics de les aules on diuen que s'imparteix coneixement...jo m'apunto als vols europeus de Vueling, i emigro amb les orenetes fredoliques cap a llocs on la gent només disposa de bikinis i tovalloles per afrontar el futur. Apa, he dit!!

Comentaris

  1. I ben dit: agafi'm un bifini que l'acompanyo :-)

    ResponElimina
  2. Jo li porto les maletes i l'ensenyo a navegar i pescar. ( de pas n'aprenc jo :D )

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars