Ves al contingut principal

TOTS SOM RARS (2)

He traduït a la meva manera la cançó de la Natalie Merchant, "Wonder", que podreu sentir aquí. 

Els metges han vingut de lluny
només per a veure'm,
s'acosten al meu llit,
en parlen i s'hi asseuen.

Diuen que sóc un fenomen
celestial de la creació,
i pel que ells saben no poden
donar-hi explicació.

Els diaris pregunten,
volen que sigui honest,
entrar al meu cervell,
i fer-ne un manifest.

Crec, o sí,
que somrigué el destí,
al bressol se'n rigué,
"el xiquet serà capaç, ho sé",
mentre en braços se'n reia
"el xiquet serà especial", em deia,
amb amor, paciència i fe
se'n sortirà, rebé.

La gent em mira
els capgiro els valors,
més enllà del que hi veuen,
els confonc a tots.


Crec, o sí,
que somrigué el destí,
al bressol se'n rigué,
"el xiquet serà capaç, ho sé",
mentre reia, exultant,
"el xiquet serà feliç, oi tant",
mentre en braços se'n reia,
"el xiquet serà especial", em deia,
amb amor, paciència i fe
se'n sortirà, rebé.



Comentaris

  1. M'agrada tant que em fa ploure dels ulls...

    ResponElimina
  2. No coneixia la cançó, però, en tot cas m'ha agradat aquesta i la teva traducció lliure!

    ResponElimina
  3. Una lletra molt maca, val la pena de llegir i de sentir.

    ResponElimina
  4. La primera cançó que vaig escoltar de Natalie Merchant va ser Motherland, em va colpir, aquesta també ho fa. M'agrada la traducció que n'has fet.

    ResponElimina
  5. M'agrada que t'agrade Natalie Merchant. Mol bona traducció.

    ResponElimina
  6. Desconeguda per mi, m'ha agradat molt. Saps, trobo que fa pel teu estil, podria ser escrita per tu.
    Abraçada de cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Cantireta, fa poc més d' una setmana que em començo a bellugar, doncs vaig voler treure totes les pastilles pel cocu ( amb un metge que em digues com) però la cosa no va funcionar. Vaig haver d' anar d' urgències i el psiquiatre va flipar, de fet, em volia ingressar i osti, allò d' estar tancat un mes, em va dir que sempre que no visqués sol ( ara estic a casa ma mare) no estaria tant controlat com estar al manicomic, resulta que el mega mono que he tingut és més bestia que qui deixa l' heroina! jo només espernegava, cridava, tremolava, vomitava, etc...en una setmana ja vaig perdre 7 kg i despres 4 més, vaja, que ara el mono està aturat, més o menys com jo :) T' explico tot això perquè jo no en sé de recitar, i a sobre hi pateixo un huevo i part de l' altre. Jo mai havía pensat en això al principi, escrivía perquè ja és un "vici" i si a sobre em llegeixen i algun poema pot fer que algu senti alguna cosa, millor que millor, i en els darrers llocs on m' havien convidat ( pagant-me i tot!) i junt amb gent com el Roger Mas, etc... No vaig tenir collons d' anar-hi, però és que hi ha gent que s' ho passa bé recitant, i a mi m' agrada escoltar-los, però sempre em pregunto perquè el que recita és el mateix que hoha escrit, per a mi no té res a veure.Has escoltat el Neruda llegint-se? Un poeta collonut, però recita millor una ovella dislèxica. M' agradaria molt que m' agradés i poder recitar amb tu, de tot cor t' ho dic, i estrujaré la neurona perquè d' alguna manera fem alguna cosa junts, de veritat, ja t' aniré dient. I encara que hagi dit tot això, ves que no m' inventi alguna cosa per llegir i tot. Vaig a començar a debatre amb la meva neuronilla. A més, que jo et vull coneixer no virtualment :))

    ResponElimina
  8. Grifoll on vius tu noi expliques un mono de pastilles o d'alguna altra cosa , si vols i pots acceptar un cop de mà només cal que m'escriguis al meu correu .Val?

    ResponElimina
  9. Vaig conèixer un xic que va néixer i van dir que era diferent, que era rar. I no ho era, calia dir-li especial. Van passar els anys i ell va creure la farsa dels comediants de la vida que el van etiquetar. Un bon dia, va emmalaltir, i va decidir que volia marxar. Va aclucar els ulls i va ser lliure!!!

    ResponElimina
  10. preciós cantireta,

    una lliçó amb pedagogia

    a vegades em pregunto qui és rar ?

    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  11. Som rars, amb elegància, i amb molt de gust.

    ResponElimina
  12. No conec la cançó original la teva lletra m'ha agradat força!

    ResponElimina
  13. L'antònim de rar és normal o vulgar?
    I els sinònims de RAR: especial, diferent, original...
    Mirat així és preferible ser rar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX