TOTS SOM RARS
La lletra, inspiradora, aquí. Per a l'Escola Alba, que ahir ens va unir a taula en l'estómac i les paraules. Gràcies!
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'agrada molt aquesta cançó! La normalitat és una vulgaritat feta a la mida de gent amb poca imaginació. Salutacions!
ResponEliminaMil vegades un singular que un plural ,pobrets no en tenen la culpa de dir-se tots "Vicente"
ResponEliminaJo més.
ResponEliminaPetons.
No sé què dir. No he sabut trobar traducció...
ResponElimina