Passa al contingut principal

DE LLUNY

tot depèn de com es mira...

Del neguit que em dóna
no fer-te present 
quan sóc jo qui t'anomena
el barri en va ple.
Tanta paraula nega la dent
i arrossega la llengua.
Ara que ningú no ens sent
digues metàfores dels meus peus,
i estima'm, ben a prop,
que de tant aprop siguis una mica
la veu que ara et respon.
I veus, què fàcil és callar
quan tothom compra paraules.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 85. Contribució al Dia Internacional de la Poesia a internet.

Changing of the Seasons by Ane Brun on Grooveshark

Comentaris

  1. ës bò canviar de temporades i per temporades .
    parlar i callar.

    Canviant besades . ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I mirar-se l'altre, i beure del seu silenci.

      M'agrada aquest intercanvi... ;)

      Elimina
  2. Quan ningú no ens sent, potser sobren les paraules, només mirades i silencis...
    Bona nit cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha silencis que basteixen poemaris sencers.

      Bon dia, maca!

      Elimina
  3. M'agrada la teua originalitat en la manera d'enfocar allò de què parles.


    Vicent

    ResponElimina
  4. M'ha agadat, molt! Visca la poesia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars