DE LLUNY
 |
| tot depèn de com es mira... |
Del neguit que em dóna
no fer-te present
quan sóc jo qui t'anomena
el barri en va ple.
Tanta paraula nega la dent
i arrossega la llengua.
Ara que ningú no ens sent
digues metàfores dels meus peus,
i estima'm, ben a prop,
que de tant aprop siguis una mica
la veu que ara et respon.
I veus, què fàcil és callar
quan tothom compra paraules.
Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 85. Contribució al Dia Internacional de la Poesia a internet.
ës bò canviar de temporades i per temporades .
ResponEliminaparlar i callar.
Canviant besades . ;)
I mirar-se l'altre, i beure del seu silenci.
EliminaM'agrada aquest intercanvi... ;)
Quan ningú no ens sent, potser sobren les paraules, només mirades i silencis...
ResponEliminaBona nit cantireta.
Hi ha silencis que basteixen poemaris sencers.
EliminaBon dia, maca!
M'agrada la teua originalitat en la manera d'enfocar allò de què parles.
ResponEliminaVicent
Em fas feliç amb les teves paraules.
EliminaPetons!
bonica contribució!
ResponEliminaM'ha agadat, molt! Visca la poesia!
ResponElimina