L'OMBRA DE TU
No ets feble perquè poses accents en els petons. Ni àton per inspirar-me com en un hiatus. La ç no és punyal ni esbarzer en l'abraçada. És rel entre tots dos, com el somriure.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Veig que la pluja t'estimula ☺☻
ResponEliminaNo plou, ara, però fa dia de sentir-se a recer de la bellesa.
Elimina:0)
bell
ResponEliminaGràcies, Xelo!
EliminaI es clar
ResponEliminal'agudesa del petó no rau en el seu accent
t'ha sortit una giragonça molt guapa
Aquesta fantastica esquizofrènia que ens recorda que també som magnifics.
ResponEliminaUna granbesada riallera.
Bonic...
ResponElimina:o)
B7s
Els petons també poden ser suaus i podem fer un somriure entre parèntesi!
ResponEliminaI la pluja que va caient i posa els...
Petonets.
Que maques són les teves lletres acompanyades d'un graaaan somriure!
ResponEliminaPoderos el somriure i l´abraçada sorgin de lo endins de nostra ombra.
ResponEliminaMolta llum per a tu. Besades enceses.
Breu, intens, preciós...
ResponEliminaMolt bo. Una abraçada geminada Cantireta.
ResponEliminaMon pare deia "Sants que pixen p'a fotre-los" tu saps que m'ha arribat l'hora del descans, espere tornar a escriure't prompte, jo pregaré a qui siga per que així siga, però he de donar-te un fins prompte Montserrat, però de llegir-te seguiré lleginte, i tu has de fer Caritat, no de diners sinó amb els teus escrits.
ResponEliminaUn petó i fins prompte, que espere que siga aviat.
Vicent Adsuara i Rollan
accents els petons? jo amb prou feines hi poso els llavis i de tan en tan la llengua :P
ResponEliminaGenial això de posar accent als petons, el ritme és molt important!
ResponElimina