IL·LUS(I)ÓS
Eren turistes. Passejaven vora el mar, cadascun endut per la marea interior. En els petons ardents que es feien s'endevinava un missatge en què el codi es trabava amb la saliva i la impaciència. "Saps, no puc prometre res.... No promises, d'acord? Right?", li anava repetint ell en aquest responsori, com si fos la veu de més enllà de l'espigó. De cop i volta ella el va deixar anar de la mà, com si un pensament molt urgent li hagués sacsejat el cos sencer. S'aturà al seu davant i li preguntà: "Are you married?" I ell, que sempre havia suspès l'anglès a l'escola, li contestà amb una altra pregunta: "Que si vull casar-me amb tu?" De fons, els musclos filtraven la sorra amb la closca mig oberta, i reien i s'ennuegaven fluixet....
Per a L., amb un somriure. I per a la "troupe dels calçots", un carretó de petonassos!!
Efectivament, Montserrat, de cara a x ens casem una sola vegada, però tots els dies de cara al món.
ResponElimina;-)
Potser només volien ser nòvios ;)
EliminaAixò de no entendre l'idioma porta a unes il·lusions-confusions penoses.
ResponEliminaSí, ara imagina't que te graven amb càmera oculta... OOOPPPSS!! :D
EliminaPos Jo trobo que li havia de dir que si encara que fos en el llenguatge dels gestos .
ResponEliminaSí, s'haguessin hagut d'espavilar més, oi? Ais... l'amor... :0)
EliminaEl final, sugui com sigui, les llengues s'acaben trobant
ResponEliminaare you hungry?
I'm not from Hung(a)ry, but I'll accept a sandwich.
EliminaI què ? és van casar o no ? . lo que m´importa és si vam seguir junts perue en se d´un que malgrat parlar la mateixa llengua el van enviar a pasar el sedas a l´aire. A vegades la confusió és preferiblement , més il.lusoria i recomanable.
ResponEliminaPetons reals( de veritat , vaja )
Van seguir la conversa en un altre post. I segueixen il·lusionats, clar, perquè ara ell ja sap més anglès, i se prenen el pèl l'un a l'altre.
EliminaPetons en 3d, que són molt interessants ;)
i els pobres musclos què?...es van ennuegar o no?
ResponEliminaSe parlaven en musclish :DD
EliminaAquest encara estava pitjor que jo, en això de l'anglès...Segurament devien riure per sota el nas( o per sota la closca), tots els animalons marins que seguissin la conversa...
ResponEliminaPetonets.
Tenen les dents netes, de tanta sorra... ja hi comptaven, per cert ;)
EliminaAquests necessitaven un diccionari d'idiomes a gestos a tres bandes. Com a mínim els musclos no s'avorrien.
ResponEliminaLa pel·lícula de la vida ;)
EliminaJa faig bé ja d'anar a aprendre anglès!! :-))
ResponEliminaJo també ;)
EliminaSi filtréssim com els musclos, sempre ens quedaríem amb el millor del que passa a prop nostre ... com aquesta escena tan deliciosa que descrius.
ResponEliminaBon dia Cantireta.
Sí, musclos foscos per fora i lluminosos per dins.
EliminaHola :0)
De vegades només sentim el que volem sentir o sentim el que no volem sentir perquè ens pensem que ens ho diran. Val més ser un musclo. M'ha agradat molt!
ResponEliminaAclarir dubtes porta a la veritat. Però et fa dormir millor ;)
EliminaAquest parell millor que ensagin un francés pràctic......a veure si així ho entenen tot
ResponEliminaSí, però no per escrit, eh?
Elimina(next day...)
Després de llegir-lo em ve a la ment aquelles pel·lícules dels 60/70, quan el "desarrollismo" espanyol, amb les platjes plenes de turistes (sueques "of course") i de "machos" ibèrics...
ResponEliminaQuants sospirs malgastats, oi? Quanta pell cremada...
EliminaPetonets, nen.
Es ver "married" y creer k es una preposicion;)
ResponEliminagracias x la dedicatoria me a encantado... Besazooo
Un placer, como tu sonrisa. :0)
Elimina