S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 25 d’abril de 2013

ROSA SORDA



Inexacte, llec en la visió interior.
Confós per les ulleres esquerdades
creia que ser dolç oblit era perillós,
per la trampa del que, somrient,
confonia jutge, mirall i advocat
en un mateix silenci aterridor.

I etern se feia un setial en la solitud,
i cridava als sords que no s'entenien
i els indicis el condemnaven.
Innocents! Superbs! Si hagués
traçat un mapa del desconeixement,
ni el tresor més gran fóra seu.

Roman quieta la rosa sorda
en aquest racó mut de món. 
S'esberla el vas i es vessa el seny. 
I si al coll la rosa va, 
que sigui per quedar-se...

He florit gràcies a aquest brot meravellós :0) Un petó, nen...

18 comentaris:

  1. Doncs jo no sabria dir si he copsat tot allò que dius... però el dringar de les paraules que has encadenat m'ha encantat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la baula dringa, lliga-la al cor... farà cançons en què el missatge cala ben endins, com els batecs.

      Gràcies, xiquet. Ets un sol!

      Elimina
  2. Honrat i envermellit... excelent i precios poema .
    Compartesc el sentit i qüasi bé és el que sent .
    Crec que també hauré de fer deures ...
    M´encanta el video , aquestes imatges incendiaries i poetiques.

    Perque ses teves paraules sempre ens cremen , gràcies .
    La meva sincera estimació i el meu respecte etern .
    Desde el cor , besades , amiga meva.:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes-los, aquests deures... Celebro molt que t'agradi el video. Està triat a propòsit :0)

      Tinc una cadira al bloc amb el teu nom. Estic llescant pa amb oli...

      Kisses...

      Elimina
  3. A mi m'ha passat una mica com al porquet..He estirat d'un fil i he trobat una frase que m'ha agradat "el sord és el lider al món dels cridaners". De vegades no és que siguem sords, sinó que no volem escoltar, o no podem, en aquest món on sembla que té raó el que més crida...La rosa sorda, no ha de suportar els esgarips d'aquesta selva nostra...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha mirades que ensordeixen. N'he viscut de molt prop. Esborronen... i fan pensar.

      Que tinguis un son plàcid :0)

      Elimina
  4. No és un poema fàcil, realment, però és magnífic.
    El rellegeixo i cada vegada l'hi trobo més lectures.
    Ja el comentarem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies!! M'omple d'orgull que me digos això... ;)

      Parlem. Mos agrada!

      Elimina
  5. Una rosa que se ve amurallada en los silencios no le hace ser más sorda, tal vez es simplemente que le gusta escuchar el diálogo que le da la huella de sus espinas, sabedora de su belleza efímera y pasajera.
    Me gustó el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ese silencio que se sabe ensordecedor. Las espinas que escriben la belleza en papel...

      Gracias.

      Elimina
  6. Ostras aquest canta sol cantireta només cal que me l'aprengui i en brollarà una canço rara, única, distita, singular: com TU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diguéssim que llegir la cantireta et fa traspuar música... com un selló de la meva terra.

      Un petó enorme, xiquet :0)

      Elimina
  7. Una rosa serà sorda o no segons la pronunciem amb una o dues 's'.
    Que t'escolti, la rosa, i tu escolta-la també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escoltar la rosa per copsar la vida. Aturar-se a mirar-se als ulls de les espines.

      Elimina
  8. imponent! rosa plena de poesia a vessar i a besar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Besar una rosa és ferir-se de bellesa. Necessàriament.

      Un petonàs.

      Elimina
  9. Difícil l'equilibri entre la comunicació amb l'interior i l'exterior, difícil escoltar el silenci de dins i distingir entre els sorolls de fora. Difícil viure però cruel ser sord i cec.
    Una preciosa reflexió sobre la bellesa que és aparentment autosuficient. La imatge del vas esberlat em suggereix, no sé si erradament, que és quan es trenca el seu autosatisfet capficament, que pot incidir en els altres i viure de veres, encara que sigui precisament en la seva mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la rosa deixa de ser muda, com qualsevol rosa, que digui alguna cosa que canviï el món.

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!