CARTA OBERTA AL DRAC JORDI

http://martamontanya.blogspot.com.es/2010/03/sant-jordi-i-el-drac.html

"Benvolgut Sinyó Drac:

Li escric aquesta carta perquè vull que sàpiga que l'esternut d'aquesta matinada m'ha cremat la meva brusa preferida (aquella de cotó de-color-de-princep-quan-fuig) i ha fet que els bombers vinguessin a veure què passava a les 2 de la matinada. Ha estat apoteòsic: he sortit en sostenidors, els que tenen l'estampat de poms de flors...Sí, talla... i ara, què n'heu de fer! Clar que, gràcies a aquest fet, han vingut el cos (ostras, i quin cos...ai, què deia?) de bombers i amb ells un notari i un jutge... que...ai sí, que em perdo...que tenien les lletres "GUAPO!!" escrites al testament (Sí, una tieta per part de rebesàvia era andalusa, és nota que m'agrada exagerar...) Per si no n'hi hagués prou, m'heu cremat els deures de Mates (NostreSinó sigo lloat!!) i amb les guspires, les parts més sucoses de la Història del segle XX (o sigui, que m'he industrialitzat de miracle, vés per on!). Ara, he descobert amb un whatsapp moníssim que lo meu cavaller no se diu Jordi (ja fóra molta coincidència) i que tampoc regenta cap llibreria de vell. Però duia una samarreta estampada de sutge que feia olor a roses...(lo que fa l'amor, que t'espatlla el nas...) i amb les espines de les roses finalment he aconseguit acabar de rematar aquella tanca tan pesada que donava entrada (i mai sortida) a tots els llangardaixos verds i llefiscosos que me ronden cada nit proposant-me no-sé-què d'un intercanvi d'armadures... ai no, que era un toma-i-daca de llengües.... I ara que hi penso, un que parlava en anglès m'ha dit "You're my knight in shining armour". No éreu pas vós? 

Amb tota la confiança que em dóna ser veïna de replà, us demano que ensopegueu més sovint amb la meva vida ensopida. Jo no hi oposaré resistència.

Amb pomada anticremades i molt d'afecte,

La Princesa Incompresa"