Fondària en lloc de distància
Som arbres. Maldem per trobar un poc de terra on fer-nos vells. I entre les rels comunicar-nos. No arribar al cel, només al cor. Al teu cor. El guardonat Ben Howard escriu aquesta lletra intensa, exquisita, metafòrica, que trobareu AQUÍ.
DEPTH OVER DISTANCE (Fondària en lloc de distància), Ben Howard
Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i aquest arbre nostre se farà gran al bosc,
però són les rels les que ens lliguen aquí,
a terra.
Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i tots els que ens envolten actuen com pedres,
encara hi ha coses, estimat, que faria, com tornar-me cega,
si deixes que creixi a estones, créixer a estones, deixa'l créixer,
deixa'l créixer a estones.
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Traducció de Montserrat Aloy Roca
DEPTH OVER DISTANCE (Fondària en lloc de distància), Ben Howard
Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i aquest arbre nostre se farà gran al bosc,
però són les rels les que ens lliguen aquí,
a terra.
Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Fondària en lloc de distància era tot el el que et demanava,
i tots els que ens envolten actuen com pedres,
encara hi ha coses, estimat, que faria, com tornar-me cega,
si deixes que creixi a estones, créixer a estones, deixa'l créixer,
deixa'l créixer a estones.
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Fondària en lloc de distància, cada cop, estimat,
i podia semblar ruc de caure-hi tal com hi he caigut,
encara tinc força en la ceguesa que tems
si també véns
si també véns
Resisteix, espera fins que aquest sol llarg
se separi dels braços del Senyor,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem,
resisteix, encara que sapiguem que som massa joves
per aquest viatge que ara fem.
Traducció de Montserrat Aloy Roca
"No arribar al cel, només al cor", com m'agrada!
ResponEliminaDe fet, Helena, arribar al cor suposa arribar al cel, en què la fondària suposa memòria, difusió i universalitat.
EliminaUn tros de mona, nena? ;)
molt bonic i evocador tot plegat montse... és tan important sentir-se arrelat !!
ResponEliminabona pasqua !
joan
La rel de l'amor, que amb una mica d'hum(an)itat es fa gran i esponerosa...
EliminaBona Pasqua, xato!
Les arrels ens arrapen al terra de la vida, tan se val que sigui erm com que tingui una bona saó...
ResponEliminaHi ha persones que com arbres, creixen arreu...
Petonets.
Tinc una llavor a Corró ;)
EliminaM'agraden molt els arbres. M'hi sento identificada!
ResponEliminaPreciosa la lletra en la teva traducció.
:0) Gràcies.
EliminaEls arbres són especials... a mi sempre em transmeten quelcom màgic, una força natural impressionant! M'encanta la lletra que has traduit...
ResponEliminaArbres com abraçades a terra.
EliminaJo de vegades els abraço si em deixen. Genial, la traducció!
ResponEliminaAbraçar un arbre. Saba a la sang.
EliminaExcelent poema.
ResponEliminaRels al cor , sempre.
Besades arrelades.
:0) Un petó gran com un roure...
Elimina