Ves al contingut principal

TRANSLÚCIDS


Hi ha 9 coses sobre les que la llum incideix:

D'aquest geni dels ulls

La primera és els teus ulls verds. La segona és la teva pell tan blanca. La tercera és la veu que sura entre el tenor sublim i el baix que somou la part de l'escorça que em caracteritza. La quarta, el sol ponent-se dins de l'aigua de la piscina. La cinquena, els cogombres abans de rebre l'oli sagrat. La sisena, el perfum dels tomàquets quan els tallem per contemplar-los, com si fossin el mirall de l'estiu que arriba al seu zenit. La setena, la teva rialla fent-se llampec dins meu. La vuitena, la teva mà mentre bateja els meus cabells amb epítets sempre diferents. La novena, tu. 

PD. Dimarts dia 6 faré 5 anys de bloc. M'agradaria que ho celebréssiu amb mi, amb qualsevol cosa que us suggereixin les paraules "cantireta, fang, nansa, aigua". Sense vosaltres, aquest bloc no hauria arribat fins on és. Gràcies per tantes coses, amics. Perdoneu per no contestar els vostres comentaris. Ja ho estic esmenant...

Comentaris

  1. "la teva rialla fent-se llampec dins meu", crec que és el millor efecte llumniós que es pot produir.

    Visca!!! 5 anys, uooooooooh... això ja són "palabras mayores". Ho celebrem dimarts! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una rialla lluminosa, que encén la nit :0)

      Sí, nena, aviat entraré a Primària!! Gràcies, t'espero!! Petooooons!!

      Elimina
  2. El día 6 no puc venir, per tant t'ho deixo ara:

    Cinc anys de Cantireta... el teu fang i la teva aigua conformen la màgia de les teves paraules.

    Petons com nanses gegants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sento afalagada amb aquest comentari tan poètic i amable. Gràcies, Xavi.

      Un petonarro!

      Elimina
  3. Segur que amb paciència i una canya, trobaries més coses sobre les quals incideix la llum...La desena, els noms gravats dins d'un cor al roure vell...
    Jo en vaig fer sis a començaments d'any, el temps passa volant...A veure si m'inspiro.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo de fer malbé l'escorça dels arbres per gravar-hi noms no fa per mi. No em sembla correcte torturar l'arbre perquè l'egoisme humà hi perduri.

      La inspiració no té amo. Potser l'hauràs de subornar. Petons.

      Elimina
  4. "Sempre m'he preguntat que fou abans el fang o l'aigua, el càntir o el fang, l'aigua o el càntir?
    Tots aquests pensaments no em porten enlloc i cada dia estic mes confós, l'únic que tinc clar és que tot això no s'aguanta sense... una nansa"

    Moltes felicitats per aquests cinc anys de treball, per mantenir l'entusiasme i la il · lusió. Bona nit Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :0) Ets un solet. Les nanses dels meus braços s'han desprès del càntir per abraçar-te.

      Bona nit, Pere :0)

      Elimina
  5. M'hi poso, Cantireta. Encara que potser dimarts encara no ho tindré :(
    Feliç aniversari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant hi fa, nena, lo important és que escrivim, i així fem pinya.

      Gràcies per ser-hi! :0)

      Elimina
  6. Ostres, m'agrada molt i molt aquest poema. I és clar i diàfan com l'estiu (o sigui, que l'entenc :D). Vindré a felicitar-te, petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que celebro que m'entenguis... estic més alegre, i crec que se'm nota. Fins i tot asplico coses al Tuiter!!

      Mos veiem dimats, petons i abraçades sota un arbre!! :0)

      Elimina
    2. Waw! Una passada el que has escrit. Bellíssim!
      Cinc anys són molts anys. Estic fora de casa i no sé si tindré ocasió de preparar res per commemorar l'aniversari. :(
      De tota manera saps que et FELICITO de tot cor i que desitjo que en compleixis molts més, per poder seguir gaudint dels teus escrits tan lúcids i divertits.

      Elimina
  7. Muchas gracias por elegir mi foto para la ocasión, me encanta esas nueve historias que cuentas y la final, la mejor ;-)

    Y de paso, felicidades por esos cinco años, ufff, eres muy mayor ya, no? Jajajaja

    Un beso fortísimo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX