SOBÈRBIA
 |
| elblogdetradux.blogspot.com |
Des que l'havia deixada, se trobava divinament. És més, era el centre d'admiració de tothom. "Posa't de costat, no, ara de l'altre...Saps què? I si te pintés com si tinguessis mal de fetge?... Encara no entenc perquè te'n trobava, de mona...I llisa, lo que se diu llisa, n'ets un rato llarg...deu ser que de prop, totes les models guanyen en bellesa interior, eh?" Al fons, el quadre protegit la fulmina amb els ulls, i se sent una rialla sarcàstica que fa tremolar els murs de la sala. "El nostre clau sí que va tenir història. Perquè te penses que te coneixien per Nardo?"
PS. Només em falten 4 anys per als 50. I 50 anys menys per als 100. I 21 per a l'Imserso.
A mi me'n falten 2 menys per tot això, i de vegades tb em trobo divina-ment :P
ResponEliminaBon dia Cantireta!!!
I moltes FELICITATS!!!!!!!
La ment és molt important. Regula des dels cims.
EliminaPetons, preciosa. Gràcies!
Bonica, per quan arribem ja no hi haurà INSERSO que valga. En tot cas ens muntaran en autobusos cap a enlloc per perdre-nos de vista i estalviar-se la jubilació.
ResponEliminaMentre tant, fotem claus que facen història.
Claus de sol i de fa i de do. Claus que admirar ;-)
EliminaUna gran abraçada.
Ja tens 46 anys? Valgam déu, encara ets una criatura!
ResponEliminaA mi em falta un any per l'Imserso però no penso anar-hi perquè no tinc temps, a més és que ... estic "soberbio".
Bon dia Cantireta :))
Estar soberbi, i estar sobri per reconèixer el mèrit d'arribar és el més important.
EliminaPetons. Mos trobem a Port Aventura, doncs! :))
Tens quaranta-sis, doncs jo tinc ja quaranta-nou i em falta un per a cinquanta, és una data per a fer-se-la mirar, i ja em queda menys o més, segons com es mire, si és que es pot mirar d`una altra manera.
ResponElimina;-)
Vicent
Mirar-s'ho des de la distància, i acompanyat, és el millor que pots fer. La perspectiva, en segons quins casos, importa poc... ;-)
EliminaAbraçades, txiquet.
Felicitats.....jo en passo tres mesos dels cinquanta.....i tot funciona correctament. :-)
ResponEliminaM'alegra que la ITV no te penalitzi gens. I que se'n gaudeixin els de casa ;-)
EliminaUn petonet.
No diuen que l'edat que compte és la dels anys que aparentem tenir???
ResponEliminaPer molts anys, Cantireta.
Només me'n fan 40. O sigui, que tardaré més a jubilar-me... hehehe.
EliminaDe fet és el 22, però vaig avançar-vos la data. Les amenaces, compartides, no fan tanta por ;-))
Senquiu!
Però t'hem de felicitar avui o dijous?
ResponEliminaPer si un cas FELICITATS!
(Dijous et tornaré a felicitar)
Avui, pastís de xocolata. Passa quan vulguis, ets ben rebuda.
EliminaGràcies per ser-hi. Petonarros.
Tot és calcular, i errar.
ResponEliminaPer molts lustres.
Sempre, i començar els càlculs, que acostumen a ser aproximats.
EliminaUn petó ben fort, Josep. Gràcies!