FAI 5 ANYETS!!
Servixco aquet pot (post, post...) per fer allò que diuen "qui no té fenya lo gat pintina". Mentida perquè lo meu no se dixa pintinar ni abraçar sisquere. A vere... per on anava?... desbarro.. no, desfango, que sóc la cantireta... Ah, pos us deia que m'he dedicat amb nocturnitat, premeditació i ale!...ale!!...alevosía a fer això que lligireu a sota, çó és DESMEMBRAR la cantireta. I com se fa? Pos se li dóna una quantitat x de xicolata, una de a d'abrecocs i una de b de brenar, i tindrem la sigüent equació:
a+b = x
I ré, que gràcies per ser qui sou, que m'heu acompanyat en aquestos 5 anys de teràpia gratuïta, i que Nostresinó vos hu pague amb lo que més gràcia us fasso: xiquets en banyador esqüet, sinyores en lo mateix, llangonisses, crusants, petons i abraçades sense bava però amb intencions, etc.
PD U. Aquí tiniu la meva llista de neures: CRANC (sabreu perquè surt un cranc a ca la cantireta), MONTSONÍS (gràcies, E. i R., per aquell vespre mític tan entretingut...), MIRALL DE LABERINTS (prosa poètica sobre la poesia), CORRÓ (quina nit, Núria i Sintu, i totes les cares que vaig veure de prop...), TERRA ( m'han plantat 2 cops, i encara lluco...), i finalment, el primer mes d'aquet blog, AGOST 2008.
PD DOS. Per a vosaltres...! Sou magnífics!! Si vos ho diu lo Wynton, és que és vritat!! :D
Enhorabona Cantireta.
ResponEliminaPer molts anys bloguers!.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat
Sinyora Montserrat,
Eliminadient-mos igual, no pot ser menys! :0)
Una abraçada amb suc de taronges dolces!!
Ja han passat cinc anys?... Maremeua!!
ResponEliminaMoltes felicitats!!!
Comencem l'autobiografia? Va..."I al començament fou el fang..." ;-)
EliminaGràcies, xiquet. Sempre fem camí plegats.
Moltes felicitats i espero que podem gaudir-ne de molts més. Per molts anys, Cantireta.
ResponEliminaSi m'acompanyen les teves fotos, estic segura que trobaré moltes paraules per escriure.
EliminaGràcies, Consol!
A per 5 més? Espero que síiiii i que jo ho pugui veure!! :)
ResponEliminaMOLTES FELICITATS, nina!!
Aferradetes i bessets.
Oi tant! I potser veure-mos i tot!! :0) (algun dia vindré...estàs avisada!)
EliminaPetons i vanos de xocolata!!
Seràs benvinguda, ja ho saps!! ;)
EliminaMoltes felicitats! I endavant!
ResponEliminaSempre endavant. Per això les ulleres fan el camí més clar i lúcid.
EliminaUna mega-abraçada, Oscar!
Per molts i molts anys!!!
ResponEliminaEspero tenir suficients motius
Eliminaper NO deixar d'escriure...
i tenir ganes de viure-ho
amb un somriure.
Nena... ets única! :**
Com que no fa tant temps que et vaig conèixer, ja em va passar l'any passat que em va sorprendre que el teu blog fos tan antic. Però no no, que 5 anys no són cap broma, tota una veterana ja. Felicitats, i a seguir endavant, encara que sigui de costat com els crancs!
ResponElimina"Cadascú camina com pot". I en el meu cas, sempre ha estat així.
EliminaXeXu, gràcies per tantes coses. Fins i tot les que costen d'escriure. Un petó.
Per molts anys Cantireta!!!
ResponEliminaPetons
Amb tu, també!
EliminaGràcies!
Felicitats, bonica.
ResponEliminaEspere poder seguir-te durant molt de temps.
Un bessabraçada.
PD. allò del pagament per part de Déu (pareixes les mongetes de la beateta Ines, que estàn enfront d'on treballe), jo vull que me'l pague podem menjar tot el que vulga i que no m'engreixe ni em deixe colesterol.
M'afegeixo al desig gastronòmic. Felicitats pel proper llibre... quan surti me'l faig meu!
EliminaPetons "a mogollon" :DD
Per molts anys Cantireta!!!! 5 anys ja!! I espero que en siguin molts més perquè amb el teu do de la paraula em fas somriure dia sí, dia també!
ResponEliminaUn bisito!!!!
Et faré arrugues, però seran de viure intensament.
EliminaUns bisitos de més a més!!
5 años, qué barbaridad, hay que tener algo más que constancia para llevar un blog durante ese tiempo.
ResponEliminaEnhorabuena y felicidades, aunque ya te lo dije ayer, jajaja
Besotes.
Inconsciencia, quizàs? No sé, sólo sé que me encanta escribir...
EliminaBesotes, gracias por tu ojo maravilloso.
Moltes felicitats, cantiretaaaaaa!!!!!
ResponEliminaHe intentat fer la composition:
Quan era petita, a la Montse li agradava fer castells de sorra a la platja. Un 6 d'agost va fer un càntir. El seu pare, fill de Passanant, va dir, "ja us deia jo que els de Tàrrega estan com un llum de ganxo". I no anava desencaminat, perquè els càntirs de la cantireta són lluminosos (de vegades obscurs, també) i joganers, molt joganers. I que sigui per molts anys!!
Kisses!!
Nena.... què maco!! I quina ilu que haigos esmentat Passanant, la conca tan estimada...
EliminaKisses and friendship forever!
felicitats....per els cinc, jo els faig el dia 19...sóc per tant una mica més jove...;)
ResponEliminaPassaré per ca teva amb un ram de versets!
EliminaUn petó!
Cinc anys de teràpia gratuita, ja, ja, molt bo. I els que han d'arribar.
ResponEliminaHe llegit al blog de la Sílvia un poema teu. Fantàstic.
Salut i molts anys!
Això de fer teràpia i no cobrar se'm dóna bé... almenys he conservat la cordura... o no?
EliminaGràcies per la teva companyia, sempre valuosa. Petonets.
Deu ser perquè jo sóc molt més nova en aquest món, que cinc anys em semblen moltíssims. Moltes felicitats noia!
ResponEliminaPos si multipliques 365*5= uf.... quants dies, me falten dits! :DD
EliminaMercès, maca!
Trobo ben divertit el teu dialecte! Per molts anys!!!
ResponEliminaAh sí? I jo que me n'alegro!
EliminaMoltes felicitats, pel 5 aniversari !!!
ResponEliminaGràcies!
Eliminaenhorabona per aquests fantastics cinc anys
ResponEliminaAgafo un peto i un ramell de tramuntana i te l' envio
a veure si l' agafes
M'han arribat... estic volant en petons.
EliminaOtrosi.....
ResponEliminacom que se que t' agraden els Goldfrapp no et perdis el video de DREW... dona mooooolt de si
ja veuras.....
El post haura d' estar a l'alcada....
reitero tramuntana
Meravellós, com sempre, tot lo que fa l'Allison.
EliminaLa tramuntana me porta al Maresme... caram, quin mar!
Encara que et vaig posar, el joc de paraules ahir, et torno a felicitar, blogaire segarrenca...
ResponEliminaPetonets.
A la frontera mos trobarem, entre Montornès i Mas de Bondia ;-)
EliminaMoltissimes felicitats!!!!! Cinc anys del blog i endavant!!!!
ResponEliminaSi en puc fer més, no em frenaré!
EliminaAbraçades!
Deu mil felicitats pel teu aniversari blocaire.
ResponEliminaUn lector que et llegeix des de dalt d'un Far...
La lectura dóna per 10000 felicitats, i més... cadascuna compresa en les paraules que li donen forma.
EliminaDes de la plana, una abraçada ben forta.
Felicitats!!! He vingut a menjar un tallet de pastís i a fer-te un petó!
ResponEliminaPer sort, els petons se poden menjar crus... ;-)
EliminaGràcies, nena!
Del fang sorgi la cantireta ,donant-nos aquesta aigua fresca plena de nanses que atrapen paraules i poemes.
ResponEliminaP-d no tenc el cap massa clar perfer malabars amb els mots pero si prou clar el cor per a no fer massa funambulismes i agrair-te tot aquest temps de generositat.
Forts petons i pa amb olis i tomatiga ( sense sal , que tenc sa sang dalt de tot , ;) )
Per molts anys més, cantireta!
ResponEliminaFelicitats!
Felicitats nena!!! i que en siguin molts més!
ResponEliminaM'alegre un munt de que ja hages acomplit els cinc anys de bloc, i espere que el tingues molts anys més, jo he sigut molt seguidor dels teus poemes i prosa i dir-te que tot i que m'ha costat posar el comentari, estic en l'ordinador de la meua faena ha valgut la pena.
ResponEliminaUna abraçada per molts anys més.
Vicent
per molts anys visca la cantireta! hip hip hurra
ResponEliminaCantireta!!!
ResponEliminaAmb retràs, -perdona, estava incomunicada- però de TOT COR desitjo que en compleixis MOLTS més.
Tots ho agrairem!
Anys i anys per molts anys!!!
ResponEliminaDes d'aquell dia a Sant Eloi he retrobat amb goig aquest bonic racó.
He tingut feina per posar-me al dia, no t'ho negaré...
però em tens embadalida amb el teu coratge, empenta, paraules de cor...
Enhorabona i endavant!!!